Durant la presentació, el segon tinent d’alcalde, Jaume Collboni, ha dit que aquesta és “la primera edició d’un nou Grec”. “Volem que sigui un festival amb ADN propi, creador d’imaginaris que siguin únics, memorables, inesborrables”, ha afirmat. Per aconseguir-ho Francesc Casadesús ha plantejat les quatre properes edicions del festival Grec com una volta al món, “un viatge cap a l’est, cap al Sol”. Així, aquesta edició és un viatge al Mediterrani, a Grècia; el 2018 es fixarà en el continent asiàtic, especialment a Singapur; el 2019 hi haurà una presència destacada del món anglosaxó, i el 2020 el Grec arribarà a l’Amèrica Llatina.
Per Casadesús, que va dirigir durant vuit anys el Mercat de les Flors, es tracta de “teixir” un nou festival de Barcelona, “una peça de roba a mida de la ciutat”, i això, implica, entre d’altres, la presentació de propostes artístiques “excepcionals”. Un exemple: ‘La fiesta’, l’espectacle 100 % mediterrani que el bailaor Israel Galván presentarà al Teatre Grec els dies 4 i 5 de juliol, acompanyat per músics i ballarins de tradicions molt diverses en una mena de Torre de Babel escènica. També “excepcional” i desconeguda pel públic català és la proposta de “teatre visual, físic” que signarà el director Dimitris Papaioannou al Mercat de les Flors del 2 al 4 de juliol.
Una altra de les línies que s’ha marcat el nou Grec és la de “descobrir, difondre i potenciar” el talent local, com el de l’obra “Un tret al cap” de Pau Miró que interpretaran Emma Vilarasau i Mar Ulldemolins a la Sala Beckett del 5 al 30 de juliol. Casadesús també vol “ampliar mirades” i “acompanyar iniciatives” que tinguin lloc a la ciutat. Una d’aquestes noves “mirades” és el concert que Santiago Auserón oferirà el 8 de juliol al Teatre Grec acompanyat de la Banda Municipal de Barcelona. Un repàs dels temes més coneguts de l’exlíder de Radio Futura, com ‘Annabel Lee’ o ‘La negra flor’, interpretats en clau simfònica. Per acabar, el nou Grec busca ampliar la base social del públic del festival i, en aquesta línia presenta propostes com Brundibár, una òpera del txec Hans Krása que els nens del camp de concentració on estava internat van interpretar, i que ara (ja adults) duran a escena amb 120 estudiants d’instituts de Barcelona.
