‘Soc un llibertí però no soc ni un criminal ni una assassí’. És un dels escrits que es poden llegir a la segona planta del CCCB, ocupada per una l’exposició ‘Sade. La llibertat o el mal’, que examina la pervivència de l’obra del Marquès de Sade en la cultura contemporània. L’han comissariat la catedràtica d’Història de l’Art Modern i Contemporani de la Universitat de Cambridge Alyce Mahon i el catedràtic de Teoria de la literatura i Literatura Comparada Antonio Monegal.
La mostra proposa diferents lectures del llegat de Sade, personatge controvertit, excessiu i corruptor per alguns, admirats per altres. “Fem una lectura de Sade des del segle XXI. Ja al segle XX, després d’estar més d’un segle en l’oblit, va ser vindicat per artistes i intel·lectuals com els surrealistes, que el van veure com un emancipador, algú que anava contra les convencions burgeses i religioses de l’època”, afirma Antonio Monegal.
Quatre apartats
Aquesta recuperació de la seva figura durant la primera meitat del segle XX ocupa un dels quatre apartats que articulen la mostra. Un segon se centra en la segona meitat del segle, quan Sade esdevé una icona cultural per la seva exploració dels límits de la representació de l’erotisme. El tercer àmbit estudia el vessant més moralment reprobable associat al personatge, el del ‘sadisme’, mentre que un quart apartat se centra en la violència i l’abús de poder en les idees de Sade.
La mostra desplega abundant documentació i videos d’entrevistes amb filòsofs valorant el seu pensament; peces de Dalí i Man Ray; instal·lacions de Joan Fontcuberta i Paul Chan; muntatges fotogràfics de Carles Santos, Pierre Molinier i Susan Meiselas; còmics de Guido Crepax; i referències a artistes com Albert Serra i Angelica Lidell, entre moltes altres manifestacions artístiques.
