Com ja va fer amb l’exposició “Mart, el mirall vermell”, el CCCB ens proposa novament entendre aspectes de la ciència des de la imaginació artística. L’exposició “Ciència fricció” mostra una selecció d’obres artístiques en diversos suports que reflexionen sobre la interdependència entre les espècies que habiten la Terra.
El punt de partida és l’obra de dues científiques i pensadores, Lynn Margulis i Donna Haraway. La primera va revolucionar les teories de l’evolució amb el principi de simbiosi, que significa “conviure”, i rebat el relat antropocèntric segons el qual l’espècie humana és una fita de l’evolució.
Interdependència entre espècies
Segons Maria Ptqk, comissària de la mostra, Margulis i Haraway plantegen que “tots som éssers interdependents que tenim orígens bacterians comuns i les relacions entre espècies no són jeràrquiques. No hi ha una espècie humana superior”. Una afirmació pertinent ara que una entitat biològica microscòpica ha fet trontollar el projecte humà.
No hi ha una espècie humana superior
El biocentrista, per opisició a l’antropocentrisme, guia el recorregut expositiu, que desplega instal·lacions immersives, audiovisuals i sonores, realitat virtual, pintura, dibuix i cinema avantguardista, a més de peces de divulgació científica. “Ciència fricció” roman al CCCB fins al 28 de novembre.
