Aquest dilluns s’ha lliurat a títol pòstum la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a Ricard Bofill en un acte que s’ha celebrat al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. La concessió d’aquesta distinció es va aprovar en sessió plenària i per unanimitat el juny del 2022, poc després de la mort de l’arquitecte barceloní. L’Ajuntament de Barcelona ha volgut reconèixer d’aquesta manera “la contribució a l’arquitectura i a l’urbanisme català i universal de Bofill i la seva obra vinculada a Barcelona”.
La Medalla d’Or l’han recollida els fills de l’arquitecte, Pablo i Ricardo, qui ha agraït el reconeixement i ha assegurat que el seu pare estaria molt content de rebre la medalla. En la seva intervenció també ha destacat del seu pare “el llegat infinit i la seva obra cosmopolita aplaudida arreu del món”.
“Un barceloní profundament barceloní”
L’alcalde, Jaume Collboni, ha volgut destacar que l’arquitecte era profundament barceloní, defensava la ciutat mediterrània i imaginava ciutats amb identitat pensades per als seus habitants. Collboni també ha manifestat que el llegat de Bofill va més enllà dels edificis icònics que ha deixat a més de 40 ciutats, perquè “ell captava l’esperit del lloc on havia de construir per adaptar-lo a l’interior dels edificis”.
Bofill, l’autor d’icones arquitectòniques de Barcelona
Ricard Bofill va aixecar més d’un centenar d’obres arreu del món i, a la seva ciutat, Barcelona, alguns dels seus edificis s’han convertir en icones: l’Hotel W, el TNC, la Terminal 1 de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat, el Walden o l’edifici d’INEFC a Montjuïc entre les més destacades.
Bofill defensava la recuperació de la plaça mediterrània com a lloc de trobada i convivència, així com la construcció de llocs connectats dins de la ciutat i no fer edificis aïllats. També va desenvolupar bona part de la seva activitat en projectes residencials, incloent-hi habitatges socials.
