BEN i JAMES JOHNSTON, SIMON NEIL membres de Biffy Clyro “Sempre ens ha agradat fer música junts. Com qualsevol banda que comença, ho fas per pura diversió. I com que no coneixíem altres músics, no pensàvem que podríem fer d’això una feina.” “Quan vam començar al Regne Unit era tot britpop. Hi havia Osasis, Blur, Pulp. Respectem i ens agraden aquests grups ara, però llavors volíem fer exactament el contrari. Per això miràvem cap a Amèrica i els seus grups. No crèiem en això de 'l'orgull de ser britànic’. Estem orgullosos de ser escocesos.” “Per aquests tres discos volem emprar molta tecnologia. Ser una banda contemporània, actual, abastant la tecnologia que hi ha disponible. En els tres últims volíem fer discos com AC-DC, Fleetwwod Mac, els Sabbath... I en els tres primers volíem fer ‘lo-fi punk rock’.” “En part, si encara tenim il·lusió per ser independents és perquè Escòcia no volia sortir de la UE. Però hem hagut de fer segons el vot d'anglesos i gal·lesos.”
Biffy Clyro, nom que pica l’ullet a Cliff Richard i la adolescència del grup, es va formar a mitjan 90 a Kilmarnock, a l’oest d’Escòcia. No va ser fins al quart treball discogràfic que van començar a tenir certa repercussió. Actualment es pot dir que ja juguen a la primera divisió del rock britànic, tot i que el seu so sempre ha semblat americà. En aquesta entrevista, el trio parla dels inicis, evolució i identitat de la banda.
