L'actor i director teatral Alberto Velasco presenta a La Caldera ‘Dance to death’ (balla fins a morir). Es tracta d’un espectacle que reprodueix els concursos de ball que hi havia als Estats Units en plena Gran Depressió. Les parelles ballaven desesperadament per aconseguir un premi en metàl·lic. ALBERTO VELASCO, director de ‘Dance to death’ “Se trata de 15 interpretes que compiten, en realidad, no es que se diga, si no que compiten de verdad y cada día las parejas caen en unas pruebas o en otras, por eso tienen que saberse toda la función.” L'obra està inspirada en la novel·la ‘Oi que maten els cavalls?’ i en la pel·lícula de Sydney Pollack ‘Danzad, danzad, malditos’. Aquí, però, es compara amb les arts escèniques, en què és molt difícil fer-se un lloc i costa mantenir-s’hi. Per això, sis dels 15 intèrprets són actors a l'atur des de fa temps i van ser escollits entre 500 candidats. ANNA BRIANSÓ, actriu “Vaig dir provem-ho, aquesta és la meva. És una metàfora del que els ballarins, els actors, -i més en aquest país- hem de resistir perquè no ens facin fora de l'escenari.” ARMAND VILLÉN, actor “El públic està disposat de manera diferent, no només es mou entre nosaltres per tota La Caldera, sinó que el públic escull a la seva parella preferida, la que pensa que pot arribar a la final.” De moment, fa un mes que assagen i del procés creatiu n'ha sortit el relat. SONIA BARBA, dramaturga i actriu “Los textos eran creados in situ a partir del trabajo que estabamos realizando.” A més, a l'obra també hi participen sis alumnes de l'Institut del Teatre per als quals i -en contraposició amb la resta d'actors- és la primera experiència professional.
‘Dance to death’ és també una metàfora del que passa a les arts escèniques, en què actors i ballarins ho tenen molt difícil per guanyar-se la vida
i resistir a l’escenari, especialment amb el pas del anys. Per aquest motiu, bona parts dels 15 intèrprets són actors que feia força temps que estaven a l’atur. Al procés de selecció s’hi van presentar 500 persones, de les quals es va fer una primera selecció de 120 i, finalment, el director en va escollir només sis.
Aquests actors treballen conjuntament amb sis actors més que són estudiants de l’Institut del Teatre i per als quals aquesta és la seva primera experiència professional. Aquesta barreja -assegura Velasco- crea una energia molt positiva, que s’ha aprofitat per a la redacció dels textos de l’obra que la dramaturga Sònia Barba -que també hi actua- ha anat confeccionant alhora que es feien els assajos. A més, compta amb la participació de tres membres de l’entitat per a persones amb mobilitat reduïda Kiakahart
L’obra està inspirada en la novela d’Horace McCoy ‘Oi que maten els cavalls?’ i en la pel·lícula de Sydney Pollack ‘Danzad, danzad, malditos’. De fet, fa uns mesos, el mateix Alberto Velasco ja n’havia fet una adaptació titulada ‘Danzad, malditos’, que li va valdre el premi Max al millor espectacle revelació 2015. La versió que presenta ara és “site-especific”, és a dir, que està expressament pensada per representar-se a La Caldera.
