Amb aquest entusiasme rebia el públic una de les propostes autòctones de la tarda. Són D'Callaos, un dels grups que més encaixen amb la filosofia del festival. Fusió cultural i de gèneres. El flamenc es barreja amb el reggae, el rock i el jazz mentre la Canija s'encarrega d'animar al públic. I mentrestant, Charlie Winston ocupava l'escenari gran del festival. A aquestes hores encara faltava molta gent per arribar però els pocs que hi eren van veure com l'anglès protagonitzava una de les sorpreses del dia. Carregant els tambors, Winston va baixar entre el públic per oferir una exhibició de 'dream and buss'. Però la gràcia del Cruïlla BCN és la varietat de gèneres. Una varietat que fa complicat escollir un recorregut. Eli Paperboy Reed. Sense dubte, el cap de cartell d'ahir a la nit. Amb el seu tupé i acompanyat de la seva banda The True Loves va demostrar que el soul encara no està mort. Tot un recital de crits, falsets i guitarra.
