El pintor Agustí Puig explica que la participació en el film ‘Vicky, Cristina, Barcelona‘ va ser casual: “Van veure les pintures per Internet, em van enviar un correu per preguntar-me si hi volia col·laborar i vaig dir que sí”, explica, “em va fer il·lusió”. I puntualitza: “El director artístic no em coneixia de res, va ser casual”. Les obres de Puig es veuen en una escena del film en què hi ha pintures de gran format i que, segons l’argument, hauria fet Javier Bardem. Després de la col·laboració en la pel·lícula, Woody Allen va adquirir una peça de Puig per a casa seva que va escollir l’esposa del director de cinema, Soon-Yi.
[Imatge: fotograma del film ‘Vicky Cristina Barcelona’]
Reflexions sobre la vida i la mort
La sala que obre la mostra de la Fundació Vila Casas està completament recoberta de cartró amb la intenció de provocar un sentiment d’introspecció al visitant, “com aquell qui entra en una església, al túnel del terror o en una cambra funerària, quan descobreixen una tomba”, explica Puig. Des de les seves teles, el pintor intenta expressar “totes les vicissituds de l’ésser humà” i explicar el món amb quatre pinzellades. Les peces de la mostra són reflexions vitals: “Saber quan som petits que la nostra vida és limitada fa que la vulguis aprofitar i fer coses, totes les obres reflexionen sobre la vida i la mort“, afirma Puig.
La major part de les peces exposades a la Fundació Vila Casas són inèdites i la mostra es podrà visitar fins al 22 de febrer.
Del pinzell a la serra elèctrica
Les tècniques per pintar són diverses i, entre les eines, Puig n’inclou una de poc habitual: la serra elèctrica. Molts dels traços del cartró s’han fet amb aquest instrument perquè, segons Puig, “permet dibuixar amb molta rapidesa”. I és una eina que també utilitza sobre fusta per fer xilografies.
En alguns cartrons Puig ha optat per deixar visibles les marques comercials. L’objectiu és buscar la bellesa i l’harmonia mitjançant el contrast entre un producte “més mecànic”, la marca impresa, i un altre de “gestual”, els traços de la pintura. En algun punt de la sala s’hi poden veure cossos sense cap i caps sense cos, uns dibuixos que, segons el pintor, afegeixien misteri: “Crec que és molt més interessant insinuar que no pas fer una cosa més explícita“, apunta.
Tot i que les pintures recents de Puig són sòbries i hi predominen el blanc, el negre i el color terra, la gamma s’amplia i és més colorista en peces d’èpoques més antigues com els autorretrats.
Les obres del pintor de Sabadell evoquen les peces de Tàpies, dels expressionistes alemanys, d’Edvard Munch o el polonès Bruno Schulz. A la pregunta sobre les influències respon: “Intento, com tothom, xuclar de molts llocs i fer el meu caldo personal”.
