Nouvelle Vague és un cas curiós en el panorama pop actual. Han venut més de mig milió de còpies a tot el món, però mai veuran ni un sol euro en concepte de drets d'autor. Tampoc de la tercera entrega discogràfica, titul·lada 'Nouvelle Vague 3'. I és que Nouvelle Vague és, de fet, la marca de dos productors inquiets que s'han atrevit, això sí, amb respecte i gust, a versionar himnes del 'punk' i la 'new wave'. Les dues ments pensants de Nouvelle Vague són Marc Colin, absent anit a la cita i Olivier Libaux, que es va ocupar de les sis cordes. El 'glamour' i el 'savoir faire' el posaven les veus de Mélanie Pain i Phoebe Killdeer. A duet cantaven 'Dancing with myself', de Billy Idol. Rinterpretar en clau sofisticada i a ritme de bossa nova o 'reggae' temes com 'Gun's of Brixton' de The Clash o 'Good Save the Queen', de Sex Pistols, ha estat la fòrmula màgica dels francesos. No tan sols no han rebut cap queixa dels autors sinó que en aquest darrer disc han comptat amb alguns d'ells per a les versions. És el cas de Terry Hall de The Specials o Ian McCulloch, de Echo and the Bunnymen. També de Martin Gore, de Depeche Mode, que per raons òbvies anit no cantava aquest gran èxit seu: 'Master and Servant'.
