“S.M.S (Shit must stop)” és una col·lecció d’art dins d’una capsa, editada l’any 1968 per l’artista, col·leccionista i galerista William Copley. En un any en va produir sis, que els subscriptors rebien a casa cada dos mesos. Per a Copley i el seu col·laborador, Dmitri Petrov, aquesta va ser una manera d’esquivar el mercat establert de l’art contemporani.
Es van inspirar en l’obra de Marcel Duchamp Boîte-en-valise, que llavors ja era un artista reconegut. Hi van participar Man Ray, Meret Oppenheim, Richard Hamilton, Roy Lichtenstein, Yoko Ono, Lawrence Weiner, Joseph Kostuth, Bruce Nauman, Dieter Roth, Marcel Duchamp, On Kawara, Lil Picard, o els compositors La Monte Young i Terry Riley, entre molts d’altres. De cada caixa se’n van fer 73 edicions i es poden consultar en aquest web.
“La merda ha d’acabar”
El títol del projecte, “S.M.S (shit must stop)“, “la merda ha d’acabar”, va ser ideat com una resposta crítica al mercat de l’art d’aquell moment. Les caixes contenen obres seriades, i algunes s’han de muntar. També hi ha obres sonores, com la que reprodueix la veu de Marcel Duchamp recitant poemes i embarbussaments. Aquest artista, ja famós, va donar suport a la iniciativa de William Copley d’aportar una nova manera de distribuir art i fer-lo més accessible al Nova York de finals dels 60. També hi ha altres artistes reconeguts que llavors encara eren joves, com Walter di Maria, Christo o Yoko Ono, entre d’altres.
100 dòlars per a cada artista
Copley oferia 100 dòlars a cada artista per participar-hi. Cada un feia el que volia amb l’única condició que hi cabés dins la capsa. Després es distribuïen per correu postal entre els subscriptors, amb un albarà dels continguts i la disposició dels mateixos dins la capsa. Hi va reunir artistes de diferents generacions i trajectòries, sense jerarquies. El projecte, però, no va tenir la volada que ell esperava i el va aturar al cap d’un any, després d’haver produït sis capses. Va fer una declaració dient que ja no podia més i que esperava que la gent entengués quin havia estat l’esforç que comportava el projecte.
La setena capsa, a Bombon Projects
La galeria d’art contemporani Bombon Projects, al costat de les produïdes per Copley en mostra una setena, que han impulsat amb obres d’artistes vinculats a la galeria, en homenatge a l’esperit activista de Copley, que avui segueix sent necessari, afirmen.
Conté 13 obres, com la peça de Pere Llobera, un desplegable que reprodueix l’acció de destruir un pastís amb un paraigua, o la que proposa Bernat Daviu, que consisteix en una versió del joc de l’oca en el qual el jugador és un artista i la meta arribar al MOMA. Se n’ha fet una edició de 10 exemplars.
L’exposició, que finalitzava el 30 de gener, s’ha posposat fins a la primera setmana de febrer.
