Els vídeos, que s’han emès com els originals i sense cap tipus d’anunci previ ni explicacions posteriors, s’han mostrat com una interrupció en la continuïtat de la programació. Amb l’emissió de ‘TV interruptions’, David Hall va fer que l’aparell de televisió domèstic es convertís en l’espai d’aparició de l’obra de vídeo i la senyal televisiva es transformava en un canal que substituïa momentàniament les funcions d’exhibició de la institució artística tradicional.
L’objectiu de ‘TV interruptions’, segons el mateix David Hall va explicar, era “fer confluir dins de la pantalla realitat i imatge, aparell i il·lusió, per tal d’examinar les ambigüitats espai-temporals derivades d’aquesta confluència”.
Aquests exercicis també posaven en joc una reflexió de caràcter polític al voltant de la mirada i la seva reversibilitat: qui mira? Què mira? I des d’on mira? O plantejat d’una altra manera: qui ens fa mirar? Què ens fa mirar? I des d’on ens ho fa mirar? En aquest sentit, la sèrie d’interrupcions televisives de Hall ha de considerar-se com la primera experiència artística “meta-televisiva” basada en l’exploració crítica del potencial estètic i discursiu d’aquest mitjà.
A més, betevé ha reinterpretat tres de les peces que es poden veure al nostre canal de YouTube
