El BCN Film Fest ha encetat una nova edició, la setena, amb Wim Wenders i François Ozon com a conviats estrella a la catifa vermella dels Cinemes Verdi. Les càmeres estaven expectants amb l’arribada del veterà cineasta alemany, a qui el certamen ha lliurat el Premi d’Honor i a qui dedica una retrospectiva de 12 pel·lícules. En rebre el premi, Wenders ha dit que les seves pel·lícules són més del públic que d’ell, i l’ha convidat a revisitar-les perquè, amb el pas del temps, “esdevenen com personatges amb entitat pròpia”.
El certamen segueix apostant per apropar al públic noms històrics del cinema, com Wim Wenders, el director Omar Sy o l’actriu Susan Sarandon. Segons la directora del festival, Conxita Casanovas, “està molt bé que els espectadors s’entusiasmin no només amb les projeccions, sinó també amb aquestes presències. Amb els col·loquis amb Wenders, Sy o Sarandon el públic té la oportunitat d’interactuar amb estrelles que fem baixar del cel.”
‘El meu crim’, d’Ozon
Un altre protagonista de l’acte inaugural ha estat François Ozon, que s’ha presentat a la catifa vermella amb Nadia Tereskiewicz (César a l’actriu revelació) i Rebecca Marder actrius protagonistes de la cinta inaugural, ‘El meu crim’. Una comèdia sobre una actriu amb poca sort que accepta la culpabilitat d’un assassinat que no ha comès perquè el crim li reporta notorietat. “En temps tan sinistres i després de fer molts drames tenia ganes de fer una comèdia lleugera. Una pel·lícula que convidi a riure de fets sensibles”, ha comentat Ozon a betevé.
El BCN Film Fest busca consolidar-se internacionalment no només amb les presències d’il·lustres, sinó també amb una graella que inclou estrenes mundials, 21 de les 70 cintes que es projecten. “Es podran veure les noves de Stephen Frears, Walter Hill o Bille August. I en temps en què sembla que el cinema de crispetes domina la cartellera, oferim un ventall de pel·lícules a través de les quals es pot arribar al teatre, la dansa, la literatura i l’art, convidant a rellegir Zweig i a admirar la pintura de Kokotchka i Miró. Perquè el cinema és cultura”, etziba la directora.
