“Barcekholm” és una història d’amor entre la Sofia i en Jaumet, uns personatges que donen vida a l’edifici seu del Ministeri d’Afers Estrangers suec (a la plaça de Sofia, a Estocolm) i la casa consistorial de la plaça de Sant Jaume. Són façanes molt similars sobre les quals, amb cinc setmanes de diferència, es projectaran les dues versions d’aquest espectacle audiovisual basat en els dibuixos i animacions que hi han aportat una dotzena d’il·lustradors, la meitat suecs i l’altra meitat catalans.
La Sofia i en Jaumet expliquen, en clau d’humor, que els suecs i els catalans som molt diferents, però que precisament per això estan tan interessats l’un en l’altre. “Els extrems oposats s’atrauen”, diu la Sofia abans de marxar cap a Barcelona a veure en Jaumet, que alhora viatja a Estocolm per intentar trobar-se amb ella. En la primera comparació entre les dues ciutats, la Sofia presenta una Barcelona sorollosa, on la gent crida i va amunt i avall sense gaire ordre ni concert, en contraposició a una Estocolm força menys animada, on tot just se senten les piulades dels ocells sobre els arbres.
Per fer una altra demostració de les diferències entre el tarannà suec i el català, la Sofia mostra què passa en un edifici de Barcelona i en un d’Estocolm on l’ascensor s’atura involuntàriament durant una estona. Segons el vídeo, els catalans s’espanten i criden en quedar-se tancats; i després ho celebren, quan en poden sortir. Mentrestant, els suecs pràcticament ni s’immuten abans ni després.
Quan espera en Jaumet, la Sofia prega que no arribi tard ni acabi quedant amb ella per a “Mañana, mañana”, una resposta que ell sembla que li dóna bastant sovint. En arribar a Estocolm, en Jaumet es pregunta si, quan es trobin, hauria de donar-li la mà o fer-li dos petons. En visualitzar l’escena d’un català citant-se amb una sueca, ell “naturalment” arriba tard i ella gairebé li clava una bufetada quan ell vol fer-li dos petons.
Però, en tot cas, sembla que les principals diferències entre barcelonins i estocolmesos ve donada pel clima de les dues ciutats. Diu en Jaumet que, mentre que aquí fem moltes festes al carrer, els suecs són més de quedar-se a casa per a les seves celebracions. I és que, a Estocolm, el temps no convida pas a fer un festival d’estiu al juny; Barcelona, en canvi, s’omple de revetlles la nit de Sant Joan. La recreació d’aquesta nit màgica a ritme de rumba és un altre dels moments àlgids de la presentació.
Una coproducció entre Barcelona i Estocolm
Estocolm és la ciutat convidada a les festes de la Mercè d’aquest any. Es tracta de la vuitena ciutat que, des de l’any 2007, Barcelona convida a la seva Festa Major. Però enguany la col·laboració ha estat, a més, d’anada i tornada, perquè Barcelona era la convidada al Festival Cultural d’Estocolm d’aquest estiu. És per això que el mapatge de vídeo ‘Barcekholm’ s’ha pogut veure a la plaça de Sofia del 12 al 16 d’agost, en una primera versió amb la locució en anglès. S’hi projectava tots els dies a les 22 h, a la mitjanit i a la una de la matinada. Les primeres d’aquestes projeccions tenien bastant públic, perquè coincidien amb la pausa entre concert i concert a l’escenari que hi havia a l’altra banda de la plaça. Però de matinada eren pocs els estocolmesos que es miraven la projecció. La versió barcelonina, en català, es veurà sobre la façana de l’Ajuntament de Barcelona en 24 sessions entre el 19 i el 24 de setembre.
‘Barcekholm’ ha estat dirigit per l’artista multimèdia barcelonina Mariona Omedes, creadora també del mapatge ‘El despertar de la Casa Batlló’ i del que va inaugurar la nova Masia del Barça. Ella mateixa és pintora i dissenyadora gràfica, però en aquesta ocasió ha comptat amb la col·laboració d’una dotzena d’il·lustradors d’aquí i d’allà, que hi han aportat el seu estil i també els seus coneixements sobre totes dues ciutats. Per part catalana, a més de Roser Capdevila, la coneguda dibuixant de ‘Les tres bessones’, hi han participat Ed Carosia, Luci Guitérrez, Martín Tognola, Sonia Pulido i Pep Boatella. D’Estocolm, hi ha Pia Koskela (coneguda pels seus collage), Stina Wirsén, Sara Lundberg, Elisabet Ericson, Elin Svensson i Klas Fahlén.
