"T'ho diuen. Són els teus amics. Vénen cap a tu, directament a tu, s'apropen i et diuen 'Ei! Que jo ara tombo en aquella direcció. Sí, justament aquí, en aquesta bifurcació, tombo cap a allà'." En Max, la Jeani i la Babsi es retroben després d'haver tombat en direccions diferents fa molt temps. Carregats d'expectatives i de ressentiments, s'enfronten a una realitat que no és com esperaven. MIREIA PÀMIES, actriu "L'objectiu comú seria reviure tot allò que va existir en un passat. Però ho intenten viure en un present i es troben amb la incapacitat de reviure-ho tal com va ser". MÍRIAM ESCURRIOLA, actriu "Són molt diferents i potser en el moment de joventut eren una mica més iguals, però ara són diametralment diferents i això és molt ric, és molt humà. I crec que tothom s'hi podrà veure reflectit, que és, al cap a la fi, el que interessa d'aquesta peça, que és molt humana." 'Viure sota vidre' és un text del dramaturg austríac Ewald Palmetshofer Pametsjófa amb un llenguatge quotidià, de discurs inacabat i en el qual els personatges s'adrecen directament al públic. SARAH BERNARDY, directora de 'Viure sota vidre' "Són frases tallades, no hi ha cap frase que s'acaba, salten enrere, repeteixen paraules i hi ha escenes que són més 'performàntiques', diria, que són això, són pur art del llenguatge." L'obra retrata la generació que va néixer als anys 80 i 90, però també parla de la incomunicació de manera universal. Ho fa a través del dolor dels personatges i de la ironia de les situacions que viuen. 'Viure sota vidre' estarà en cartell al Círcol Maldà fins al 7 de setembre.

En Max, la Babsi i la Jeani són tres amics de la universitat que es retroben per passar un cap de setmana a la muntanya després d’un temps llarg sense veure’s. El motiu que els porta al retrobament és diferent per a cadascun d’ells. Però tots tres guarden coses que no es van dir mentre estudiaven i estaven sempre junts. Les seves relacions d’amor i amistat s’han debilitat i ara aflora la sinceritat. L’obra, que se situa a l’època actual en un lloc geogràfic indeterminat, tracta la incapacitat de la generació que va néixer als anys 80 i 90 a l’hora de comunicar-se i d’ordenar les seves vivències del passat. Però també és un text universal en el qual el públic pot veure’s reflectit.

Els tres actors d’aquesta obra són Míriam Escurriola, Jordi Llovet i Mireia Pàmies, que també ha participat en la traducció del text al català, junt amb Marc Rosich i la directora del muntatge, Sarah Bernardy.