La licitació arriba després de molts mesos de pressió veïnal i política, que han servit per evitar-ne l’enderroc total i optar per la preservació dels elements patrimonials de l’edifici. L’informe dels tècnics, presentat al novembre, treia a la llum les diverses deficiències del teatre, especialment en els pilars, murs i fonaments, amb un alt grau de degradació.
L’Ajuntament busca un equip amb especialistes en diversos àmbits, des d’estructures, instal·lacions i solucions constructives fins a experts en escenografia i equipaments culturals i d’acústica. L’avantprojecte haurà d’incloure un pla per reconvertir el teatre en un equipament que fusioni arts escèniques, amb la recuperació de la memòria de l’edifici i el Paral·lel i el treball amb la comunitat i el territori dels barris del voltant. Un espai que serveixi d’autohomenatge per al darrer teatre de barraca de la ciutat i últim vestigi de l’època daurada del Paral·lel.
La voluntat de l’Ajuntament és tenir un projecte executiu per a la tardor del 2018 i iniciar les obres a principis del 2019. Tot i això, des del consistori reconeixen que la idiosincràsia de l’entorn podria afectar el calendari d’obres inicialment previst. En aquesta zona de la ciutat els treballs d’arqueologia són obligatoris i existeix la possibilitat que hi aparegui algun element de la muralla de baluard.
Mentre el teatre no torna a ser utilitzable, un grup d’entitats va crear el mes de març l’Arnau itinerant. Un laboratori i banc de proves que experimentaran el model de gestió que es vol desenvolupar i que treballa en la programació que, des de principis del 2018, es posarà en funcionament en diferents indrets de la ciutat i que durarà entre dos i quatre anys.
