Per a Genís Roca, els models de negoci basats en la propietat intel·lectual -com ara vendre discos- han deixat de tenir sentit. Això obliga les empreses a afrontar grans reconversions, que poden ser traumàtiques, però que en tot cas no és el primer cop que es duen a terme al llarg de la història. Segons Roca, en aquests moments és més important que els creadors i productors de coneixement accedeixin a xarxes d’intercanvi que no pas garantir com s’explotarà econòmicament la seva obra. Perquè, si la pirateria provoca pèrdues, el fet que determinades idees i projectes morin guardats en un calaix, també. Roca assegura que, al final, tothom trobarà la manera de guanyar-se la vida dins del nou panorama.
Aquest ecosistema nascut a partir de l’explotació tecnològica d’Internet encara s’està configurant, segons Roca. En part perquè són moltes les persones i empreses que encara s’hi han d’incorporar, però sobretot perquè la xarxa encara no s’està aprofitant al màxim de les seves capacitats tècniques i, sobretot, “lògiques”. Internet va aparèixer als anys 90 com una xarxa en què les institucions i les empreses abocaven contingut i els usuaris s’hi connectaven. Ja en aquest segle, la web 2.0 va incorporar massivament els internautes com a participants en la conversa, amb la possibilitat que qualsevol sense coneixements tècnics ni gaire recursos pugui publicar, per exemple, un vídeo amb milers de visites.
Segons Genís Roca, la següent revolució (Internet 3.0?) vindrà de la connexió a la xarxa de milions de dispositius, de màquines que hi aportaran en tot moment informació rellevant per a l’individu, des de si hi ha lloc per aparcar al seu carrer o fins a si el seu fill té febre. Davant d’informacions com aquestes, el repte dels ciutadans és, evidentment, garantir-ne la privacitat.
