Un estudi liderat pel grup de recerca en Malalties Infeccioses del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha analitzat les diferències en la resposta immunitària cel·lular durant la infecció per covid. Els investigadors han trobat, per primer cop per a aquest virus, que als pulmons de les persones que han passat la infecció queden cèl·lules T de memòria residents de llarga durada que permetrien lluitar contra una possible reinfecció.
Conèixer els tipus de resposta immunitària cel·lular en sang i en pulmons ajudarà a desenvolupar vacunes més efectives, segons afirmen els responsables de la investigació. Els resultats s’han publicat a la revista ‘Nature Communications’.
Cèl·lules de memòria al pulmó per evitar reinfeccions
Una de les descobertes destacades de l’estudi és que es va analitzar la persistència de cèl·lules T residents al pulmó que servirien de cèl·lules de memòria per lluitar contra possibles infeccions futures.
Aquest tipus de limfòcits es van estudiar en set pacients convalescents. Les cèl·lules es van detectar al pulmó fins a 10 mesos després de la infecció. Segons la doctora Genescà, “aquestes cèl·lules donarien una resposta molt més ràpida i eficient, essencial per limitar-ne la propagació de la infecció i el desenvolupament de la malaltia”. Afegeix que “per saber si una persona té una resposta immunitària davant d’una infecció, l’anàlisi d’anticossos i cèl·lules en sang no ens dona tota la informació” i per això destaca la importància de trobar la presència de limfòcits T. Els investigadors també en van trobar en persones que havien passat la covid de forma lleu.
Els pacients lleus, amb nivells alts d’una molècula que limita la inflamació
L’estudi es va dur a terme amb mostres de 46 pacients durant la primera onada de la pandèmia: 14 persones amb símptomes que no van ser hospitalitzades, 20 pacients lleus que sí que van estar ingressats i 12 persones greus i hospitalitzades. Els pacients ingressats tenien nivells més alts de les molècules IFNg i IL-4, mentre que els més lleus, tenien més IL-10. Segons la investigadora Meritxell Genescà, “la IL-10 és una citocina que podria tenir un paper important per controlar la inflamació”.
Els autors de l’estudi creuen que conèixer les diferents respostes immunitàries davant el virus pot ajudar a desenvolupar futures vacunes de forma més acurada. En l’actualitat totes les vacunes disponibles van dirigides a la proteïna S del SARS-CoV-2. En un futur, diuen els vaccins podrien incloure altres parts del virus.
