La Marta és la tercera pota de La Gulateca, un blog de periodistes. Una catalana, una galaicovalenciana i un basc que escriuen sobre gastronomia, no només receptes. MARTA TAÑÀ, coautora de La Gulateca "En certes franges d'edat, la gent abans d'anar a un lloc, busca. Segueix blogs per saber on anar a sopar, que té coses a la nevera i busca a Internet qué cuinar." El seu és un blog molt jove, però que ja té una forta presència a les xarxes socials, amb seguidors fidels Els autors de No más tuppers de mamá acaben de llogar un local, un àtic al Raval. Tots tres es van conèixer d'Erasmus a Manchester, on van plantar la llavor del blog, que amb tan sols un any ja és una font d'ingressos. CARLOS ROMÁN, coautor de No más tuppers de mamá "Yo creo que hemos sabido conectar muy bien con la gente. Básicamente intentamos que no te lleve un quebradero de cabeza que quieras comer. Cosas sencillas como ésta. Gente de mi generacion no sabe cocinar, compra congelados." Amb 23 anys, l'Adrià ha deixat la feina que tenia i es dedica a la imatge gràfica del bitàcora, que rep més de 1.500 visites diàries. ADRIÀ PIFARRÉ, coautor de No más tuppers de mamá "Ha sigut inconscient. Ens ho hem anat trobant. Va començar com una cosa molt personal i amb temps i a mesura que hem anat avançant amb idees, ha anat creixent fins al punt que jo ho he deixat tot per dedicar-me a això." El blog no té publicitat, però els ingressos arriben de projectes publicitaris paral·lels que sorgeixen de l'èxit a Internet. Un èxit que ells creuen que té data de caducitat, però que volen aprofitar.
va començar quan tres amics es van adonar que bona part de les seves converses giraven al voltant del mejar, de receptes, de quins restaurants havien descobert i quin plats havien tastat. Així va néixer el blog, que inclou sabors de tot Espanya: la Ninna té els pares de Galícia i València; l’Iker és basc i la Marta, catalana. Tots tres són periodistes i combinen les seves feines amb el bitàcola, que amb un any i mig de vida ja ha superat les expectatives amb el nombre de visites.
Un altre blog que s’escriu a sis mans és el de No más tuppers de mamá. La llavor d’aquest projecte va començar a Machester, quan un estudiant de Lleida, un de Sant Cugat i un altre de Màlaga es trobaven d’Erasmus. La idea la va posar en marxa el Carlos quan va tornar a casa seva, però de seguida l’Adrià la va redissenyar i li va donar una imatge gràfica molt neta i amb fotografies d’alta qualitat. De seguida, el blog va disparar les visites i van començar a afegir vídeos de receptes. L’èxit de No más tuppers de mamá ha desencadenat altres projectes paral·lels que han desbordat els tres membres del grup i els ha dut a llogar un pis al Raval. Es tracta d’un local petit amb terrassa però amb una cuina àmplia per continuar preparant nous treballs. Un n’és La Santa (Voluntad), un petit restaurant d’una taula per a quatre persones que obriran durant dos mesos, només al migdia.
