És la seva particular fesomia a vista d'ocell. Amb forma de caragol, el sincrotró Alba obre múltiples vies de recerca perquè posa llum a elements i estructures que en un primer moment s'amaguen a l'ull humà. Tot comença en aquest primer estadi:es generen els electrons i se'ls comença a accelerar. A continuació, els electrons passen en aquest anell on se'ls continua accelerant. L'objectiu és aconseguir que arribin a una velocitat propera a la de la llum. Quan s'aconsegueix, els electrons s'injecten en un segon anell. Aquí, el fi és emmagatzemar-los i mantenir-los constantment a aquesta velocitat. És llavors, quan els electrons produeixen la llum sincrotró capaç de mostrar les estructures mol·leculars, en definitiva, el que és invisible per a l'ull humà. Aquesta llum es desvia a les diferents estacions de treball o laboratoris on els científics l'usen per a les seves recerques. El sincrotró Alba en té fins a 30, tot i que començarà amb set línies de treball. A la pràctica, la llum sincrotró té múltiples aplicacions. Per exemple, permet estudiar les proteïnes i virus i així dissenyar nous fàrmacs. O també, analitzar internament un fòssil sense necessitat de destruir-lo.
