Leopoldo Plasencia és un dels fotògrafs de Barcelona menys coneguts. Un llibre en descobreix ara l’aportació com a documentalista de la reconstrucció de la ciutat després de la Guerra Civil. La historiadora Isabel Segura en destaca la manera d’apropar-se als diferents barris. “Enfoca espais de la ciutat i barris que habitualment no surten en la crònica gràfica urbana, per tant són imatges absolutament innovadores, una manera de narrar i de descriure la ciutat interessantíssima”, diu la historiadora.
De la seva mirada en destaca l’interès pels processos de construcció i pels treballadors que van fer possible la materialització de la Barcelona de postguerra i fins als anys 70. L’autora del llibre ha fet una selecció acurada sobre un fons de més de 18.000 imatges, que va ser llegat a l’arxiu de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. El fet de tenir tota la col·lecció permet, assegura Laia Foix, responsable de l’arxiu de l’IEFC, entendre la manera com treballa el fotògraf, la intenció que posa en les imatges, més enllà del que les fotografies mostren.
L’arxiu de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya ha digitalitzat una part de la col·lecció d’imatges de Leopoldo Plasencia. També ha fet actuacions de conservació i documentació, un procés que ha culminat ara amb el llibre d’Isabel Segura sobre el fotògraf.
