En un magatzem a l’avinguda de Vallcarca s’amunteguen fins a 400 caixes amb cromos, il·lustracions, revistes i còmics, fins i tot del segle XIX. La humitat fa perillar l’estat d’aquest material, patrimoni de dibuixos i autors d’una altra època, que no haurien de quedar en l’oblit. Es tracta del Museu del Còmic i la Il·lustarció de la ciutat, que ha acabat empaquetat. Va néixer l’any 1997 i fins al 2003 va ser en un local al carrer de Santa Carolina. Després, del 2004 al 2009 va ocupar un espai al Castell de Montjuïc. Des d’aleshores, no ha trobat una ubicació.
Josep Callejón va estar treballant durant 20 anys a l’Editorial Bruguera, i és president del Grup d’Estudis del Coll-Vallcarca i del Museu del Còmic i la Il·lustració de Barcelona. Tot això l’ha portat a defensar la importància històrica d’ubicar el Museu del Còmic als barris del nord de Gràcia. Primer es va proposar al districte ubicar-lo a l’antic consolat de Dinamarca i ara al futur equipament de Can Carol. Però totes dues opcions han quedat descartades. Per això, els defensors del museu seguiran reivindicant a l’Administració un espai. Per Josep Callejón, “quan una obra no s’ensenya és com si no s’hagués fet”.
El més urgent ara és trobar un lloc per preservar tot el material, però el projecte del Museu del Còmic va més enllà. La idea és poder difondre entre els més petits la importància del còmic i la il·lustració, amb un espai on no només hi hagi exposicions permanents d’aquestes modalitats, sinó que també s’ensenyi dibuix. De fet, quan el museu estava operatiu s’hi feien conferències, tallers i visites escolars. A més, segons Josep Callejón, “el Museu del Còmic tenia la millor restauració de paper de còmic que hi havia a Europa”.
