Són unes 70 famílies que fa molts anys que esperen estrenar pis. Es troben dispersos entre sis blocs que, de mica en mica, s’han anat buidant i creant un ambient fantasmagòric amb finestres tapiades i racons degradats, combinats amb algun puntal. Són els edificis que “a priori” estan millor però la impaciència d’uns veïns que esperen el trasllat des de fa 18 anys pesa ja molt. “Els pisos ja estan molt vells, no hi ha ascensor, cada cop hi queda menys gent -explica Asunción García, veïna afectada per la remodelació-. No es poden explicar els nervis que estàs passant. Això només ho sap la persona que ho viu. Ja són ganes, ara ja… no dorms, perquè vols que et donin ja les claus per anar a viure a un altre pis.”
L’aluminosi es va detectar l’any 90, però van ser necessaris nou anys de negociacions fins que els veïns van aconseguir un acord de les administracions per remodelar tot el barri afectat d’aluminosi, uns 900 habitatges que en un principi es pretenien substituir en sis anys, però que s’ha allargat molt més en el temps. Els primers enderrocs es van produir el setembre del 2001. L’estiu següent se’n va començar a construir la primera fase, amb 60 pisos, i les primeres claus es van lliurar el mes de juliol del 2003. Els retards van paralitzar la remodelació alguns anys, mentre els veïns s’acostumaven als puntals, les esquerdes i els despreniments. Ara s’ha de tancar el procés i amb això, l’aluminosi, 18 anys després dels primers enderrocs. Només faltarà reurbanitzar-ne l’entorn un cop es tirin a terra els sis blocs que queden en peu. A partir d’aquí, les administracions preveuen construir un parell més d’edificis de protecció oficial, però ja serien fora de la remodelació, oberts als barcelonins.
