Dolors Lázaro va néixer el 23 de desembre del 1934 a la travessera de Gràcia. El 13 de gener del 1938 un bombardeig italià, que va deixar milers de víctimes, va destrossar el seu pis i la família es va traslladar al carrer de Verdi. Lázaro és arqueòloga i ha viatjat a Síria, Egipte o Occitània, però la gran tasca històrica l’ha fet als Prats de Rei. En aquest poble hi ha el Museu Arqueològic Municipal Josep Castellà i Real, del qual ella és directora. La Dolors i el seu marit, també arqueòleg, van arribar als Prats de Rei per conèixer el poble de l’avi de Josep Castellà. Allí es van comprar la casa familiar i passejant es van adonar de la ceràmica romana i iber que hi havia entre la sorra. A partir d’aquí, van començar les excavacions per recuperar les restes d’un poble important pel seu gra. Ara, el museu continua actiu amb visites, exposicions i activitats.
La faceta històrica de la Dolors segurament va començar en la Secció Cultural del Club Excursionista de Gràcia. Des d’aquí s’organitzaven exposicions i visites, i es conservava la documentació. També es va crear la revista ‘Mai Enrere’, que la Dolors ha dirigit durant 14 anys. A més, també forma part del Taller d’Història de Gràcia. Aquí hi va entrar a través d’Albert Musons, amb qui va tenir una estreta relació. Però, no només la interessa la història. La Dolors va estudiar belles arts i ha dirigit durant 30 anys l’Escola Art Gràcia de dibuix, pintura i ceràmica.
A Gràcia és una activista cultural, però també té un gran interès per Occitània i col·labora amb el CAOC, el Centre d’Argemanament Occitano-Català, i també treballa per la projecció exterior de la cultura catalana.
Tot i no parar, té temps per mantenir el negoci familiar amb l’ajuda d’una de les seves cinc filles. Es tracta de Vidres Castellà, una empresa amb més de 90 anys al carrer de Ros de Olano. La Dolors, però, assegura que no li ha agradat mai treballar tancada en un despatx, a ella el que l’apassiona és la cultura. Ara, quan està a la botiga la venen a visitar companys i amics i explica que s’ha convertit en l’àgora de Gràcia.
