Ja fa anys que el Departament Lingüístic de betevé farceix de contingut el web del mitjà amb el btv llengua i signa periòdicament la secció dels Mots endiumenjats. Aquí, s’analitzen les paraules per esprémer-ne tot el suc lingüístic i per aprendre’n totes les curiositats.
Ara, el btv llengua s’estrena a la pantalla amb una col·laboració al betevé directe edició matí. Serà l’últim dimecres de cada mes quan dues de les lingüistes de la casa ens aproparan curiositats i secrets de les paraules i alhora ens explicaran qüestions lingüístiques que convé recordar.
En aquesta primera edició, la Lorena Catalán ha explicat una interferència lingüística que sentim a dir sovint i ha centrat l’atenció en la paraula mercès i tot el que s’hi amaga al darrere. En relació amb la Festa Major de la Mercè, ha explicat diferents frases fetes de gegants que ens poden anar bé en el dia a dia, com per exemple enviar algú a parlar amb els gegants o fer-se el gegant.
El “tenir que”, ben lluny
La perífrasi d’obligació tenir que és un dels cavalls de batalla a les aules, però també al carrer. Aquesta interferència del castellà ha arrelat molt en la llengua i no és correcta en català. Quan parlem d’una obligació la construcció correcta és haver de o caldre que. És a dir, per exemple, “Sandra, hem de continuar la secció, si et sembla bé” i no pas “Sandra, tenim que continuar la secció”.
La “Mercè” més benèvola
Mercè, etimològicament, prové del mot llatí mercēde, que vol dir “preu, premi”. Dins les accepcions del diccionari hi trobem “Benefici graciós; acte de benvolença envers algú”; “Misericòrdia, benvolença per donar auxili o confort a algú”. Durant l’edat mitjana s’utilitzava a l’hora de regir les relacions feudals o cavalleresques i també per establir el contacte amb l’arbitri diví. Avui dia, l’ús d’aquesta paraula en aquest sentit es manté per als usos formals i en l’àmbit religiós.
“Quina paraula utilitzes per agrair una cosa?”
btv llengua ha parat l’orella al carrer per veure com acostumem agrair les coses en català, més enllà del nostre gràcies, àmpliament utilitzat. El nostre mercès com a expressió d’agraïment és residual i perd pistonada, però curiosament sí que el diem en el parlar col·loquial, però en francès. Estem parlant del merci.
