Les xarxes socials van sorgir amb l’evolució de les tecnologies dels dispositius mòbils i han crescut de la mà d’aquesta innovació gairebé imparable. En un primer moment, eren “plataformes en línia a internet que connectaven persones amb interessos afins, professionals, personals o de coneixement”, explica Ferran Lalueza, professor de social media de la UOC, al betevé directe.
La “cara fosca” de les xarxes socials
Actualment, però, les expectatives “s’han desinflat. Tothom té accés, però l’ús no és 100 % positiu. Hi ha una cara fosca“, afegeix. Ara, les xarxes socials s’utilitzen per “transmetre missatges de discriminació, d’assetjament, notícies falses, que no fan cap favor a la societat”.
El professor de la UOC assenyala a X (abans Twitter) com una de les aplicacions que ha sofert aquesta mutació. Pensa que “en els darrers temps, X ha reduït els sistemes de control de continguts i ara les informacions falses estan més presents que mai a la xarxa d’Elon Musk”.
La mala influència dels influencers
Sobre els influenciadors, Ferran Lalueza considera que “s’ho han muntat molt bé. El seu món és un gran negoci. Aquestes persones s’han professionalitzat i han monetitzat la seva activitat”. Compara els inicis de les xarxes socials, “quan l’usuari generava un contingut amb independència i sense cap interès monetari, mentre que ara l’activitat dels influencers és professional”.
El professor fa un pronòstic de cara al futur, on ha d’haver dos canvis: el primer és la regulació, “ja que avui dia es un campi qui pugui. No s’han de prohibir les xarxes socials, però sí controlar a través de la regulació”. El segon canvi és la conscienciació per “fer servir les xarxes socials de manera adequada”.
