Les escriptores catalanes Roser Cabré-Verdiell, Míriam Cano i Blanca Busquets s’han aplegat al plató del betevé directe per celebrar la 9a edició del Dia de les Escriptores. Aquesta fita està impulsada per la Biblioteca Nacional d’Espanya per reivindicar la tasca i el llegat literari de les dones, coincidint amb la mort de Teresa de Jesús, i, tot i que les autores demanen que es “llegeixin dones tot l’any”, reconeixen que està bé poder homenatjar totes les dones que les han precedit.

Les tres autores no només han debatut sobre el significat de tenir una data que doni veu a la seva feina, sinó que també han parlat dels entrebancs que han afrontat com a escriptores, la importància de guanyar premis i ser reconeguda com “una bona escriptora”, a més a més de recomanar altres autores.

Entrebancs, síndrome de l’impostor i premis internacionals

A les portes de l’entrega del Premi Planeta 2024, les tres escriptores han parlat de com s’ha tractat i valorat l’escriptura de les dones al llarg de la història. Míriam Cano ha fet referència al llibre, traduït per ella mateixa, Com destruir l’escriptura de les dones, de Joana Russ, i, tot i destacar que “no estem a l’època victoriana”, encara hi ha “ridiculització i insensibilització”, sobretot en un mercat en què la majoria de lectors són dones.

Roser Cabré-Verdiell ha destacat que dedicar-se a escriure “és un privilegi” i que hi ha moltes dones que no ho poden fer per falta d’una xarxa al voltant que els ho permeti. A més, ha afegit que té la “sensació que les autores tenen més reserva a l’hora de presentar originals” a concursos. Blanca Busquets ho ha remarcat dient que ella, tot i escriure des dels 12 anys, va publicar per primer cop als 43.

Recomanacions per fer calaix d’escriptores

Totes tres han recomanat diverses autores perquè així tothom pugui fer calaix de dones escriptores. En el cas de Roser Cabré-Verdiell, ha nombrat Patricia Highsmith, Samanta Schweblin, Marie Redonnet, Denise Desautels, Jane Lazarre i Natàlia Ginzburg. Míriam Cano s’ha afegit a la recomanació amb Ginzburg, a més de destacar Joan Didion, Shirley Jackson, Ursula K. Le Guin i Eddie Smith. Blanca Busquets ha proposat tota la bibliografia d’Irène Némirovsky.