Les xarxes socials, especialment Instagram i TikTok, són plenes de creadors de continguts que aconsellen sobre les bondats o els perjudicis de certs aliments. I no tot el que diuen és veritat: un 30 % de les notícies falses que corren per internet són sobre alimentació. La UAB i la UB han creat el projecte col·laboratiu Alimenta’t amb ciència per intentar desmuntar alguns d’aquests mites en l’àmbit de la nutrició i la seguretat alimentària.

“L’objectiu és combatre la desinformació perquè estem rodejats d’informació que, en alimentació, no sempre és veraç. I això pot tenir un impacte per a la nostra salut, per això és tan rellevant”, explica Carolina Ripollés, de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona. “Ens costa identificar-les i costa molt desmentir-les perquè són mites que alguns influenciadors difonen a xarxes, amb gran capacitat de comunicació, i nosaltres som científics“, diu Oriol Comas, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i el Campus de l’Alimentació de Torribera de la Universitat de Barcelona

Existeixen els superaliments?

Els dos experts coincideixen: “A la comunitat científica no ens agrada utilitzar el nom de ‘superaliment’, cap ho és per si sol. El que ens interessa dels aliments és que formin part d’una dieta equilibrada”. Un aliment que se sol citar és l’oli de coco, que si utilitzem com a substitutiu del d’oliva obtenim “més prejudicis que beneficis”. En el cas de la xia, “té propietats interessants, però no té sentit que substitueixi cereals propis de la dieta mediterrània”.

Són perjudicials els additius?

Tots els additius que contenen els aliments són segurs perquè han estat avaluats per l’Agència Europea de Seguretat Alimentària, que legisla sobre els tipus i les quantitats”. Ara bé, això no vol dir que siguin saludables: “N’hi ha que ens permeten conservar els aliments perquè els allarguen la vida útil, però n’hi ha que són prescindibles perquè només serveixen per donar aroma o potenciar el sabor. És el cas, per exemple, del glutamat monosòdic, present en molts aliments ultraprocessats”.

És bo fer una dieta sense gluten o lactosa?

Si no hi ha una prescripció mèdica que ho indiqui, no té sentit: “En el cas de la llet, deixar de prendre lactosa durant un temps pot precisament induir a intoleràncies perquè el cos redueix la producció de l’enzim que li permet digerir-la”. Comas sí que apunta, però, que pot ser interessant deixar de consumir un aliment si notem que no se’ns assenta bé: “Si veiem que no ens va bé, és millor consultar un professional que ens ajudi a prendre la decisió correcta”.

Els dejunis intermitents són beneficiosos per a la salut

Qualsevol dejuni sense prescripció mèdica pot fer-nos tenir dèficits alimentaris. Si algú creu que ha de perdre pes o vol controlar l’alimentació, és bo que consulti un professional”. “Es diu que els dejunis aprimen, però hi ha un clar efecte rebot en el llarg termini que sovint no es té en compte”, explica Ripollés.