Pau Cusí passa pel ‘Mirador Barcelona’, del “bàsics”, una talaia des d’on mirar amb perspectiva la ciutat. L’escriptor i guionista va néixer a Roses, a l’Alt Empordà, té 29 anys i ha publicat el seu primer llibre, un recull de sis històries “de violència, amor i turisme indecent”, ‘La garota entre les dents’. Cusí fa vuit anys que es va instal·lar a Barcelona i, tot i que està content d’estar a la capital catalana, reconeix que no poder anar tranquil a algunes zones l’incomoda: “A mi m’agrada el mar i quan vaig a passejar per davant de l’Hotel Vela, allò sembla una partida del Grand Theft Auto’“. De fet, considera que “quan vius a Barcelona no pots escapar del turisme”.
El turisme és un dels temes que es veuen reflectits en el seu llibre, en uns visitants que assenyala que són diferents els del seu poble, els quals dibuixa en les històries que ha publicat, dels de Barcelona. “Si jo parlava de Roses era inevitable acabar retratant els turistes: un perfil clar de francès de segona residència o jubilat que ve a passejar el Yorkshire“, així defineix els de l’Alt Empordà.
Critica el turisme del “check”
Pel que fa al concepte del turisme, explica que com s’està vivint ara no li agrada. Defensa les vacances amb calma i no el fenomen del “check”, “d’haver de veure-ho tot i ràpid”. També ha reflexionat sobre com veuen els barcelonins des de la Costa Brava. Per exemple explica que a Cadaqués “pensen que els xuxumets o pixapins van allà a ensenyar-los com s’ha de viure”.
“Abans de venir a la universitat no havia agafat mai el metro”
Les primeres vegades a trepitjar la capital catalana tenien l’objectiu de passar el dia al Zoo, anar al metge o veure un partit del FC Barcelona. I l’experiència de pujar al metro va arribar un cop a la universitat —l’escriptor és graduat en periodisme per la UAB: “Jo abans de venir a la universitat no havia agafat mai el metro de Barcelona”.
Cusí viu al barri de Sant Antoni en un pis compartit i apunta a l’habitatge com el principal problema de la ciutat. A més considera que és una qüestió generalitzada i que la solució no és haver de compartir pis quan vas complint anys. A més, creu que la gent jove no es fa seu l’habitatge ja que sap que haurà de canviar d’ubicació sovint. Explica que ni es col·loquen pòsters a les parets o estanteries de les habitacions dels pisos compartits, perquè saps que hauràs de marxar al cap de poc temps.
“No he anat mai a la Ricarda”
L’escriptor diu que va molt a Montjuïc a relaxar-se, que ho faria al mar, però “la gent està fent flexions enmig del passeig”. Per sort, diu que és un afortunat i té el “comodí de Roses”, ja que pot escapar-se a la costa a la casa familiar. Cusí, però, defensa que encara li queda molt per conèixer de Barcelona i rodalia, per exemple “no he anat mai a la Ricarda”.
El primer Sant Jordi de Pau Cusí
Aquest 23 d’abril, s’ha estrenat en el seu primer Sant Jordi signant llibres. “Com a experiència ha estat molt guai, ha vingut gent i és una cosa que em sorprèn, que algú s’estigui llegint una cosa que he escrit jo fa molta il·lusió. Ser aquí és una mica com una distòpia“, va explicar al programa especial de Sant Jordi del ‘bàsics’.
