Esvàstiques onejant a la façana del Parlament de Catalunya, homenatges públics al dictador Adolf Hitler en universitats i teatres, i passejades triomfals de líders nazis pels carrers de Barcelona. Tot i que sembla una descripció d’una realitat distòpica en què els nazis haurien guanyat la Segona Guerra Mundial, es tracta d’un capítol passat, real i fosc de la història de Barcelona d’entre el 1939 i el 1945, un període en què el nazisme va poder divulgar la seva ideologia, exhibir els seus símbols i celebrar les seves festivitats amb la complicitat del règim franquista.
L’inici de la dictadura, porta d’entrada dels nazis
Acabada la Guerra Civil Espanyola amb el bàndol nacional com a guanyador, van començar 39 anys de dictadura franquista. En aquest punt, Francisco Franco tenia com a objectiu erradicar qualsevol lligam amb la República anterior i volia transmetre la imatge d’una nova Espanya. En aquesta línia, el règim va ordir amistats amb el govern feixista de l’italià Mussolini i, posteriorment, amb els nazis, que en aquell moments eren vistos com la gran potència emergent que semblava que s’imposaria en la Segona Guerra Mundial. Això va fer que s’establissin complicitats entre Berlín i Madrid i que la presència del nazisme a casa nostra fos evident i pública.
Esvàstiques presidint un partit al camp del Barça
Una de les imatges més cridaneres que il·lustren la presència d’esvàstiques a Barcelona són les d’un partit que es va celebrar el 12 de gener del 1941 al camp de les Corts del FC Barcelona. En aquell enfrontament hi van participar un combinat de jugadors del Barça i l’Espanyol contra l’Stuttgart. El vídeo, recuperat recentment per Joaquim Campa (@BoigBCN) en un banc d’imatges nord-americà, és inèdit o molt desconegut a Catalunya i formava part de la propaganda nazi. En el document es pot veure una esvàstica onejant i presidint la llotja.
El partit al camp de les Corts no va ser el primer amb presència d’esvàstiques a Barcelona. Cinc anys abans, quan estava vigent la República a l’estat espanyol, el 1936, la bandera nazi va lluir a l’Estadi Olímpic juntament amb la bandera tricolor republicana i la senyera. Aquell dia es van enfrontar un equip republicà i un combinat alemany. Aquesta barreja sorprenent de símbols i ideologies s’explica perquè en aquell moment el nazisme encara no tenia mala imatge i no era considerat com l’amenaça que va esdevenir poc temps després.
Esvàstiques al Parlament, el Tívoli, el Palau de la Música i la UB
Quan es va notar més la presència del nazisme a Barcelona va ser entre el 1939 i el 1942. Els nazis tenien entre cella i cella que a banda d’escampar la seva ideologia política també havien de fer calar la seva cultura i la seva manera de fer arreu d’Europa. Entre altres coses, la comunitat alemanya establerta a la ciutat, amb un perfil benestant de classe mitjana alta, bàsicament inversors i industrials, celebrava les grans festivitats del calendari nazi tal com ho feien a les ciutats alemanyes. Per exemple se celebrava l’aniversari de Hitler, l’homenatge als caiguts alemanys i l’aniversari de l’ascens al poder del dictador alemany. I els escenaris escollits eren espais com el Teatre Tívoli, el Palau de la Música Catalana, el Coliseum i el Col·legi Alemany.
En paral·lel, es van organitzar tota mena d’actes culturals per promoure la cultura alemanya. El Paranimf de la Universitat de Barcelona va ser la ubicació escollida per fer l’Exposició del Llibre Alemany, que presidien dos busts de Franco i Hitler i en la qual s’exhibien exemplars de ‘Mein Kampf’. Una imatge similar es va produir el 1942 al Parlament de Catalunya, on es van penjar esvàstiques a la façana principal coincidint amb la celebració a l’interior de l’Exposició d’Arquitectura Moderna Alemanya. I periòdicament, també es feien visites de les Joventuts Hitlerianes per oferir concerts a la ciutat o per fer exhibicions de gimnàstica.
La visita del cap de les SS, Heinrich Himmler
Un dels punts àlgids de la presència nazi a Barcelona va ser la visita d’un dels homes forts de Hitler, Heinrich Himmler, el 23 d’octubre del 1940. Himmler era el tercer en la cadena de comandament nazi, el responsable de la policia i un dels grans defensors de la superioritat de la raça ària. Uns dies abans de venir a la ciutat havia estat al País Basc, Toledo i Madrid per negociar amb el Govern i per organitzar la famosa trobada de Hitler i Franco que es va produir tres dies després a Hendaia.
El pas de Himmler per Barcelona va ser fugaç i va estar-hi menys de 24 hores. A l’aeroport del Prat va ser rebut amb tots els honors i en presència de les autoritats franquistes com si fos un gran monarca o el president de qualsevol estat. Posteriorment va visitar el Poble Espanyol, on les joventuts franquistes li van oferir una demostració de cants i balls regionals. També va visitar una txeca del carrer de Vallmajor, va brindar a l’Ajuntament amb l’alcalde Miquel Mateu i va ser obsequiat amb un gran banquet.
Però la visita més peculiar és la que va fer a Montserrat per buscar-hi el Sant Grial. Els nazis estaven molt avançats en l’àmbit científic i tenien una obsessió pels objectes místics o associats amb el poder. El seu objectiu era endur-se a Alemanya el Sant Grial, la copa que va fer servir Jesucrist en l’últim sopar i que presumptament tenia la capacitat de concedir la vida eterna. La seva intenció era guanyar la Segona Guerra Mundial i perpetuar el nazisme durant mil·lennis. I per què van anar a Montserrat a buscar-lo? Hitler era aficionat al compositor Richard Wagner i Wagner tenia una òpera, ‘Parsifal’, en què es relatava una història d’un cavaller que buscava el Sant Grial en un indret anomenat Montsalvat i que els nazis pensaven que podia ser Montserrat. En paral·lel, van seguir una pista de la cançó ‘Virolai’, que conté una estrofa que parla de la “mística font de l’aigua de la vida”. Finalment, però, els nazis van marxar amb les mans buides i Himmler va tornar a l’Hotel Ritz, on s’allotjava i on li havien robat una de les maletes.
La desaparició del nazisme a Barcelona
La presència de les esvàstiques i del nazisme en la vida pública de Barcelona va començar a disminuir a partir d’un fet rellevant del 23 d’agost del 1942, la batalla de Stalingrad durant la Segona Guerra Mundial. La derrota de Hitler contra la Unió Soviètica va ser el principi de la fi dels nazis i la sensació que serien els guanyadors de la guerra es va capgirar com un mitjó. A partir d’aquell moment el franquisme es va declarar clarament neutral en el conflicte per les derivades que podria tenir l’aliança amb Alemanya i els esdeveniments públics van acabar pràcticament desapareixent el 1945.
