Són una mescla entre museu, parc d’atraccions i joc d’escapada, amb una proposta artística més o menys interessant i en què sovint el protagonista no és l’obra sinó un mateix. Els espais interactius estan proliferant a Barcelona en els darrers anys, sovint amb l’objectiu d’atreure turistes i amb un ull posat a les xarxes socials. A la llista de museus d’aquesta mena a la ciutat hi ha el Paradox Museum, el Big Fun Museum, l’Ikono Museum i mostres itinerants com el Ballon Museum Barcelona.
Al ‘bàsics’, Jordi Sellas, director de l’Ideal Centre d’Arts Digitals; Anna Pou van den Bossche, historiadora de l’art i fundadora d’Àgora, i José Luis de Vicente, director del Museu del Disseny, han debatut sobre aquest tipus d’espais, que han proliferat a la ciutat en els darrers anys. Segons Sellas, no es poden incloure dins la definició clàssica de museus: “Són espais que sense Instagram no existirien i que expliquen un moment concret de com vivim la comunicació”.
Per Pou, això exemplifica que els museus són espais que s’estan replantejant: “La comunicació amb el públic és el gran problema que han tingut els museus”, ha dit. De Vicente ha apuntat que les experiències que plantegen aquest tipus de museus posen en entredit la clàssica separació entre l’espectador i l’obra: “Amb més experiències planes amb les pantalles, demanem més immersió”.
L’Ikono i el Moco, dos exemples de nous museus
