És informàtic de professió i tal com es defineix al seu perfil de la xarxa X és un “gamer” des de temps ancestrals. El Carles Garcia és també el director de Retrobarcelona, la fira del videojoc clàssic, i un col·leccionista apassionat dels videojocs antics. Des de ben petit ha anat acumulant un tresor en forma de més de 2.500 videojocs i més de 200 consoles que conserva impecables amb les seves capses i instruccions originals. Tot ho té exposat, i també en gaudeix, al soterrani de casa seva, que ha transformat en una mena de paradís per als amants d’aquest tipus d’oci. Un soterrani on pot jugar tranquil, perquè és una mena de búnquer on no hi ha cobertura.
Un soterrani com un museu del videojoc
En Carles explica orgullós que ha complert el seu somni de nen. Des de fa una pila d’anys ha col·leccionat tots aquells videojocs i consoles que de petit havia volgut tenir. Des que va tenir la seva primera feina va començar a comprar articles que guardava en capses a l’habitació d’un pis. Durant la pandèmia es va mudar a una casa en la qual ara hi té una habitació amb un bon grapat de televisions de tub i prestatgeries plenes de jocs i consoles que ha adquirit en subhastes, fòrums de col·leccionistes, plataformes com Wallapop o eBay, o a l’estrangers en països com els Estats Units o el Japó.
Entre les moltes joies que posseeix hi ha la primera consola de la història, la nord-americana Magnavox Odyssey del 1972, les primeres de les marques japoneses Nintendo i Sega, les Atari i moltes rareses, com una màquina llançada per la marca Apple i una de la marca Casio. Amb tot, la seva preferida i la que li porta més bons records és la Supernintendo.
2.500 jocs i alguns de repetits o triplicats
No menys espectacular és la col·lecció de més de 2.500 jocs que té a les prestatgeries. Entre les peces que té i que més valora hi ha el ‘Double Dragon’, de MSX, que era en format de casset i que li va regalar el seu pare o ‘The Legend of Zelda: A Link to the Past’, de Supernintendo, que considera com el millor de la història. A banda, hi ha jocs que li agraden tant que confessa que quan els troba d’oferta els compra per duplicat o per triplicat. A més, reconeix que, tot i que abans duia un registre dels articles que adquiria i dels seus preus, ara ja ha perdut el compte d’aquesta col·lecció, que té un valor de milers d’euros.
