Mario Gas, passa pel “Mirador Barcelona”, del bàsics, una talaia des de la qual mirar amb perspectiva la ciutat. L’actor i director va néixer a l’Uruguai en una família d’artistes, però es va criar al barri de la Ribera, al costat de la plaça de la Llana. “La fantasia de tornar a la Ribera ha estat voltant pel meu cap, però ha canviat molt el barri” apunta. Explica que encara es capaç d’ubicar els establiments que hi havia i en recorda l’ambient: “Ens parlàvem de pis a pis, de balcó a balcó”. Era una zona carregada de vitalitat, diu l’artista.
Fill i germà d’artistes s’ha convertit en una de les figures més rellevants de les arts escèniques de les darreres dècades. Va començar als escenaris molt jove i després de 60 anys de trajectòria ha dirigit un centenar de muntatges teatrals, musicals, d’òpera i de sarsuela. Tot i això, també ha trepitjat els escenaris petits, com el Teatre de la Gleva del seu barri, el Farró, i considera que aquests espais tenen la proximitat amb l’espectador i la llibertat.
“El Port Vell hauria estat fantàstic per al Nacional, L’Auditori i la Filmoteca”
L’actor i director considera que Barcelona no té prou cura dels equipaments culturals. Ara desitja que projectes com la recuperació del Teatre Arnau tirin endavant. A més, afegeix que la ciutat ha de recuperar la seva obertura cap a l’exterior, com a lloc marítim i cruïlla de cultures. De fet, considera que amb les Olimpíades del 92, Barcelona es va obrir al mar per tancar-se un altre cop. No es van alliberar els espais, apunta.
Tot i que creu que els jocs van portar una transformació urbanística molt important, no li agrada que desapareguessin la majoria dels tinglados o els restaurants de la Barceloneta, tampoc “l’obsolescència , del Port Olímpic, el Port Vell i el Moll de la Fusta. Gas defensa: “El Port Vell, amb les passarel·les de fusta, hauria estat un lloc fantàstic per posar-hi el Teatre Nacional, L’Auditori i la Filmoteca”.
“Em podeu trobar als meus barris, als bars fent tertúlia”
“No m’agrada la saturació turística, és una mica insuportable”, explica. De fet, Gas comenta que li agradava anar al Park Güell, però ara ja hi va poc. Defensa que la ciutat ha de recuperar una certa tranquil·litat i recuperar el cosmopolitisme. Per on continua passejant és per l’Eixample, un lloc on aprofita per observar i assegura. “Em podeu trobar als meus barris, als bars o restaurants fent tertúlia, llocs petits i quotidians, refrescant la vida de barri”.
“Hem de deixar de mirar-nos el melic i ser més crítics”
Mario Gas, que sempre s’ha mogut per la ciutat més cultural, defineix la Barcelona d’abans com a inquieta i oberta, ara creu que ja no és tan reivindicativa. “Estem una mica atapeïts. […] S’han de saltar més tanques, se’n salten poques. A més, afegeix: “Hem de deixar de mirar-nos el melic i ser més crítics”.
