La ciutat viu a una velocitat que moltes vegades la gent gran no pot seguir. Hi ha situacions en què senten que no els ho posen fàcil i els fan sentir que ja no són autònoms. No encaixar amb segons quines tendències, trobar complicacions per fer tràmits a internet o sentir-se exclòs de converses, per exemple. Al ‘bàsics’ d’aquest dijous hem parlat amb Pepita Bernat, Rosa Maria Pujado i Consol Rovira de la seva experiència quan la ciutat va més ràpid que elles.
Per a Rosa Maria Pujado, que és representant de Mestres Àvies Recuperadores de Contes (MARC), la desconnexió de la gent gran és un problema que la societat s’hauria de replantejar: “El ritme és desaforat i això fa que la gent quedi despenjada”. Pujado ha fet una llista d’àmbits en què troba que hi ha manca de facilitats per a la gent gran, des de la relació amb els bancs fins al teatre: “En anar a veure una obra, per què no repartir el text per a la gent gran? O utilitzar tecnologia Bluetooth i auriculars per als que ho necessitin”.
A la taula, també s’hi ha sumat Pepita Bernat, que reivindica espais d’oci per als avis: “Falten llocs per ballar, per exemple, amb la nostra música. Jo, sempre que puc, surto als vespres, perquè a Barcelona hi ha molts llocs on es fan coses”. Bernat era habitual de la sala La Paloma, va anar a celebrar-ne la reobertura la nit de Cap d’any, i ara assegura que hi anirà a ballar quan programin sessions per a gent gran.
Consol Rovira, que també és representant de Mestres Àvies Recuperadores de Contes (MARC), ha posat la lupa en la cita prèvia: “Ens han complicat la vida, per exemple la relació amb els bancs. El llenguatge de les noves tecnologies es va modificant i a nosaltres ens costa”. També ha volgut afegir un altre impediment a la seva la vida diària, les obres al carrer: “O ensopegues amb una cosa o ensopegues amb una altra”.
