Un estudi de la Universitat de Barcelona ha posat xifres, per primera vegada, a una activitat econòmica comuna a Barcelona, però també molt invisible: la feina dels ferrovellers. Són les persones que recullen metalls dels contenidors i sobrants d’obres. En una entrevista al ‘bàsics’ Federico Demaria, professor d’economia ecològica de la Universitat de Barcelona, considera que “si volem reconèixer que fan un servei a la societat, s’ha de fer de manera monetària, s’ha de reconèixer”.
Segons l’informe, es calcula que hi ha 3.200 persones que s’hi dediquen a la ciutat i apleguen unes 380 tones de metall diàries, més de 100.000 anuals.
Els investigadors afirmen que, per a la majoria de persones que formen part d’aquest col·lectiu, recollir ferralla és una “estratègia de supervivència” davant la impossibilitat d’accedir al mercat laboral formal per la manca de papers. “La gran majoria de ferrovellers no tenen papers i viuen de la brossa dels altres. És l’única manera que tenen de subsistir”, ha explicat Demaria. Han calculat que el col·lectiu treballa una mitjana de 60 hores a la setmana i guanya menys de 500 euros al mes. La meitat viu en pisos compartits i l’altra meitat, al carrer.
L’enquesta afirma que el 94 % dels ferrovellers són homes d’immigració recent i, pel que fa a la relació amb el veïnat, més del 30 % de les cases enquestades hi tenen interaccions positives.
