A Barcelona ─en especial, al districte tecnològic del 22@cada cop hi ha més persones que es dediquen a recollir ferralla perquè no tenen més opcions. Així ho afirma el Ricardo Solé, un veí de 60 anys que en fa dos que es passeja amb un carretó pels carrers de la ciutat. Reuneix metall que troba en contenidors i, més tard, el ven als punts de recuperació i gestió de residus. Al programa ‘bàsics’ de betevé l’hem acompanyat tot un matí.

Són gairebé les 11 h i el Ricardo s’apropa amb el carretó ja a vessar al taller del carrer de Tànger. Hi porta de tot: canonades, un escalfador, mitja cadira d’oficina, un ventilador i, fins i tot, un calderó de coure. S’aixeca ben d’hora perquè, diu, “hi ha molta competència” i, si bades, “ja no trobes res”. Ell és ferroveller perquè, explica, a la seva edat li és impossible trobar feina: “Acabes el contracte, vas al carrer… ja no hi ha futur a Barcelona”.

Ricardo recull ferralla
El Ricardo, amb el carretó ple de ferralla al carrer de Tànger

Quan surt a recollir ferralla s’hi està unes 14 hores i per un carretó ple només en pot treure entre 15 i 30 €, en funció dels preus, que van variant. El dia en què ‘bàsics’ el va acompanyar li van comprar els metalls a 27,70 €, sobretot perquè duia un calderó de coure, pel qual li van pagar 4 € el quilogram. El Ricardo lamenta que a la setmana reuneix uns 80 euros i reconeix que fer front al lloguer li és complicat.

Paga 350 € per una habitació de relloguer

“A vegades he de retallar una mica. Menjar un cop al dia, fumar menys, no prendre’m un cafè amb llet… hi ha mesos bons i hi ha mesos dolents”, relata. Ell viu en una habitació de relloguer al barri del Clot que li costa 350 euros al mes, però no s’hi acosta a dormir cada dia. De fet, carrega un sac i una màrfega perquè si la lluna l’enganxa a l’altra punta de Barcelona, passa la nit en un banc del carrer per no haver de caminar més.

A vegades he de retallar una mica. Menjar un cop al dia […], no prendre’m un cafè amb llet…”
Ricardo Solé, recull ferralla des de fa dos anys

El Ricardo recorre la ciutat de Besòs a Llobregat, de mar a muntanya, i pentina els barris també en funció del dia en què s’hi programa la recollida de mobles i estris domèstics. Assegura que per dedicar-se a la ferralla la pitjor enemiga és la calor, que et fa suar, et cansa i t’obliga a veure aigua sovint. “A l’hivern, encara que faci fred, et tapes una mica i es nota menys. Al caminar entres en calor”, narra.