Dones que han trencat el sostre de vidre. Parlem al ‘bàsics’ amb diferents perfils de dones que lideren empreses, que han arribat fins a alts càrrecs dins dels seus sectors. De fet, enguany la campanya de l’Ajuntament de Barcelona pel Dia Internacional de les Dones, el 8-M, reivindica la presència de dones en càrrecs de direcció i comandament amb el lema “Trenquem el sostre de vidre perquè les nenes d’avui siguin les caps de demà”.
“Ens autoexigim des del matí fins a la nit, sempre i amb tot. Tant a casa com a la feina, fer-ho bé. Els superpoders”, assegura Marta Margarit, enginyera industrial i consellera del sector energètic, mediambiental, industrial i tecnològic. Aquest és un sentiment que reconeixen les quatre directives que han aconseguit trencar el sostre de vidre, ja que segons les dades del consistori només un 33 % dels càrrecs directius a Catalunya estan ocupats per dones.
“Arribarem a la paritat quan deixi de ser un titular”
Blanca Sorigué és directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona i és la primera i única dona directora de la institució en els seus 100 anys de vida. Recorda que “quan em van nomenar el 2018, el titular va ser: ‘La primera dona a dirigir una empresa centenària’. Està molt bé, però no parlen de la meva vàlua personal“. És per això que es reafirma que fins que no deixi d’haver-hi aquests titulars, “no podrem parlar d’igualtat”. Margarit defensa la mateixa posició i afegeix la importància de conèixer totes les opcions: “Arribarem a la paritat quan deixi de ser un titular i quan puguem escollir què volem ser sense pressions externes i amb informació”.
De fet, les xifres en la majoria dels sectors estan molt lluny de la paritat: només hi ha dues rectores a les vuit universitats de Barcelona, només un 25 % de pel·lícules estan dirigides per dones i només un 34 % de la recerca està dirigida per dones.
“En el món del ‘retail’ entre el 78 i el 85 % de les persones que treballen són dones, però només un 17 % dels càrrecs d’alta direcció són dones”, reflexiona Marta Gil, directora de màrqueting i comerç electrònic experta en comerç al detall.
Creuen que s’haurien de potenciar les dones en càrrecs intermedis
Noèlia Acosta, consultora i sòcia de Baker Tilly i vicepresidenta segona del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, un àmbit en què les xifres són un 18,95 % de dones. Assegura que “entre el personal que treballa en auditoria hi ha paritat, però per què de cop cau quan pugen els càrrecs?”. Consideren les caps que hi ha un salt en els càrrecs mitjans en què les dones desapareixen i és aquí on hi hauria d’haver quotes i potenciar-ho perquè hi hagi relleu i comenci el camí.
“Falten referents per a les líders del futur”
Un altre factor que també reivindiquen són els referents. “És la nostra responsabilitat acostar-nos a les escoles perquè puguin fer les nostres professions”, diu Acosta, i Margarit afegeix que el problema és que falten referents per a les líders del futur: “Quan jo anava a l’escola ningú em va explicar què era ser enginyer”.
Pel que fa al lideratge femení consideren que és diferent del masculí. Per Sorigué, “la visió femenina en el lideratge acostuma a ser més integradora, protegeixes més els equips, és més resolutiu”. Gil afegeix “que el lideratge femení és molt resolutiu i més empàtic“.
Països on la dona no es considera una interlocutora vàlida
Les directives s’han trobat amb moments complicats pel que fa a la conciliació ja que la feina requereix “sacrifici, constància i renúncia”. A més, expliquen anècdotes de com és treballar en un món d’homes. Per exemple, expliquen que fins i tot han arribat a aprendre sobre coses com el futbol per poder tenir tema de conversa: “Aprens a adaptar-te”. També s’han adonat que hi ha homes a qui no els agrada que les dones els manin, sobretot segons el sector i amb més edat. Fins i tot en alguns països com l’Aràbia Saudita la dona no és una interlocutora vàlida, per això Sorigué defensa que s’ha de deixar clar “que, si no parlen amb tu, aquella reunió no es farà”.
