“Les coses bones”, la secció més optimista del bàsics, repassa les notícies positives dels últims dies amb el periodista Carlos Márquez. Aquesta setmana s’ha fixat en la construcció del Camp Nou. Arran de la publicació d’una foto antiga a les xarxes, ha posat l’accent en la planificació de grans infraestructures una mica al marge de la ciutat.
1. Camp Nou, quan tot eren camps
Un foto publicada a X ha despertat l’interès de Márquez. Es tracta d’una imatge del 1956 en què es veu el Camp Nou envoltat de camps.
Als anys 50, el Barça jugava al Camp de les Corts des del 1922, però l’estadi s’havia quedat petit. En aquell moment, el club va començar a aconseguir èxits esportius i el juny del 1950 el FC Barcelona va fitxar Kubala, però per problemes burocràtics no va poder jugar fins a l’abril del 1951. Però no només Kubala, també Ramallets, Basora, César, Moreno i Manchón.
Calia un estadi nou. Márquez passa de puntetes per les requalificacions, barraques expulsades i desavinences entre presidents del club. Es van triar uns terrenys que l’any 1950 s’havien pactat per un valor de 10 milions de pessetes.
En aquesta fotografia es poden veure la Maternitat i la Facultat de Farmàcia. I va ser el 28 de març del 1954 quan es va posar la primera pedra del nou estadi.
En la imatge, en què no apareix cap dona, es veu Francisco Miró-Sans. El periodista recorda que es tracta del president que va anar a veure Francisco Franco a Madrid vestit de capità de l’Exèrcit per convèncer-lo del projecte.
Milers de persones no es van voler perdre l’acte, com no podia ser d’una altra manera, amb presència religiosa, militar i política, com tocava per l’època.
Per Márquez, la cosa bona és la planificació per fer grans infraestructures una mica al marge de la ciutat.
Sant Pere Màrtir, la carretera de les Aigües, l’edifici de la Maternitat, la caserna del Bruc i el cementiri de les Corts es poden identificar en la fotografia.
Márquez reflexiona sobre el fet que l’existència d’un cementiri també deixa entreveure que, efectivament, som als afores de la ciutat. De fet, considera que pots establir els límits dels antics pobles del pla mirant on són els cementiris dels barris. El periodista recorda que els arquitectes del camp van ser José Antonio Coderch i Francesc Mitjans Miró, que també van aixecar les torres de La Caixa (79-83). El Barça i La Caixa: Catalunya, assenyala Márquez.
