La Casa de les Sabatilles ha abaixat aquesta setmana definitivament la persiana del número 10 de la baixada de la Llibreteria, al Gòtic. La decisió, forçada per una ordre de desnonament, ja la va avançar a ‘Bàsics’ el gerent del negoci, Joan Carles Iglesias. El local ha acollit aquest comerç emblemàtic com a mínim des de fa 70 anys. Però gairebé alhora que s’ha tancat una porta, se n’ha obert una altra: l’oportunitat de reobrir la botiga en uns altres baixos molts pròxims i sobretot a un preu de lloguer assequible.
“Vull mantenir el comerç de barri”
El gir de guió l’ha fet possible la voluntat d’una propietària. Laura Hereter tenia buit des de feia un any un local al carrer de Freneria, 3, a menys de 100 metres de La Casa de les Sabatilles. Ella mateixa és veïna del barri i coneix la botiga des que era petita. “El Joan Carles va contactar amb la Cristina Viladomiu, de la immobiliària que gestiona el local, i després ha estat un procés fàcil i àgil”, explica Hereter.
Per fer-ho possible, totes dues parts han fet “un esforç”. Iglesias pagarà al voltant d’un 30 % més de lloguer del que pagava al local anterior, però el preu que ha acceptat Hereter està per sota de l’habitual a la zona. I l’ha rebaixat amb consciència: “Vull mantenir un negoci de tota la vida al barri i vull ajudar a fomentar el comerç local”.
“Crec que arribar a un acord amb el Joan Carles és el millor que ens ha pogut passar a tots dos”, continua. “Al barri estem cansats de botigues de ‘souvenirs’ o negocis que no tenen res a veure amb la identitat de la ciutat”. La solució ha estat un contracte per cinc anys, amb un increment esglaonat del preu i “que fos just per a tots dos”.
Renaixement a Freneria, 3
A més del lloguer, Iglesias valora del local sobretot la proximitat a l’anterior i que és força més gran. Tot just s’hi està traslladant i espera tornar a obrir “en uns 15 dies si no hi ha traves administratives”. Agraeix “la carambola”, però no pot evitar una sensació agredolça. “La frustració” per haver de marxar de l’espai on ha treballat tota la vida “hi és igual”, assegura.
“Això soluciona la viabilitat econòmica, però la botiga s’acaba avui, desapareix, el comerç emblemàtic era el d’abans”, es lamenta enmig d’un local, l’antic, irreconeixible. El que abans eren prestatges plens de capses i més capses fins al sostre ara són parets despullades. No només s’ha emportat el gènere. També ha decidit endur-se un símbol, el rètol característic de la façana. “Si el deixo, estic convençut que acabaria en un contenidor”.
