Cada matí, quan aixeca la persiana, el Joan Carles Iglesias no sap si serà l’últim dia que ho podrà fer. “És un malviure, una angoixa constant”, confessa. Fa mesos que espera la resolució del recurs que va presentar contra la sentència que ordena el desnonament del negoci familiar. Ell el va heretar dels pares, que se n’ocupaven des del 1984, però la història de La Casa de les Sabatilles es remunta com a mínim al 1950. És un establiment emblemàtic catalogat que ara penja d’un fil.
Les sabatilles d’estar per casa són l’especialitat exclusiva d’aquesta botiga de la baixada de la Llibreteria. Capses amb models de tota mena s’amunteguen a les prestatgeries, que arriben fins al sostre. Els clients habituals són veïns de Ciutat Vella, però sobretot visitants de Barcelona, d’arreu de Catalunya i també turistes estrangers, que s’afegeixen a l’estiu. “Aquest 2020 ha estat horrorós”, es queixa Iglesias, perquè “aquí pràcticament no hi viu ningú”. A més de resistir a la pandèmia al rovell turístic del Gòtic, el 2021 toca afrontar una altra incertesa.
Pressionats pel lloguer
El local va passar a mans d’una societat fa 20 anys i des d’aleshores la família d’Iglesias, segons explica, ha estat víctima de l’assetjament immobiliari. “Ens van enviar inspeccions constants de tota mena, ens demanaven permisos, era un no parar”. Iglesias assegura que un pacte entre el seu pare i la propietària anterior del local garantia la subrogació del negoci, de manera que ell, després que els pares hagin mort, tindria dret a mantenir la botiga. La propietat actual, però, dona el contracte de lloguer per extingit. I la justícia, en una sentència de l’any passat, li dona la raó: l’empresa no està obligada a complir aquell compromís. Iglesias hi va presentar recurs.
“Per mi és la botiga de la família, és el fruit de tota la vida del meu pare i això fa molt mal”, raona, “per això estic lluitant tot el que puc”. Abans d’arribar als jutjats hi van haver negociacions, però les xifres eren “molt per sobre dels preus de mercat”. Segons Iglesias, l’última oferta de la propietat va ser de 3.700 euros mensuals, quan ara en paga 1.080. El local té uns 42 metres quadrats, dels quals la botiga n’ocupa uns 12.
Només és emblemàtic l’espai
Si es confirma el desnonament, serà l’adeu també a un dels 226 establiments que l’Ajuntament va incloure el 2015 en un catàleg d’emblemàtics per protegir-ne el patrimoni arquitectònic.
En aquest cas, s’hauran de protegir la façana i el cartell exterior, l’aparador, els prestatges i el terra de la botiga. “Sempre diuen que no poden protegir l’activitat, només l’arquitectura”, diu Iglesias, que es mostra escèptic, per l’experiència d’altres botigues, sobre la voluntat real dels propietaris de conservar aquests elements. “Si quan tanca un emblemàtic, l’Administració fes un seguiment real i exhaustiu del que passa amb l’arquitectura, molts compradors dels locals s’ho pensarien”, sentencia.
El que li queda a Iglesias per ara és només esperar que es resolgui el recurs. No hi ha data prevista. Només queda “aguantar fins a l’últim dia”. “Fins que no vingui el secretari judicial a entregar-me la notificació que digui que he de marxar, jo no marxaré”, conclou.
