Cada dilluns ens mirem la ciutat de lluny, amb el ‘Mirador Barcelona’, i aquest dilluns ho hem fet amb algú que en coneix molt bé els orígens: l’arqueòloga Carme Miró, responsable del Pla Bàrcino.
L’especialista considera que els barcelonins, en general, “coneixen poc el passat de la ciutat” i que falten més divulgació, vies d’informació i pedagogia”, però no d’una manera teòrica, sinó “explicant com vivien les persones, perquè hi ha molts paral·lelismes amb l’actualitat”. En aquest sentit, s’ha pronunciat totalment en contra de les pintades i grafits en parets i monuments arquitectònics, ja que devaluen la història: “Em poso malalta quan veig grafits. A Barcelona tenim una gran riquesa, que és la pedra de Montjuïc. És marca Barcelona”, ha defensat.
Sobre el debat de posar en funcionament una taxa mediambiental per entrar a la ciutat, Miró ha recordat que a la Barcelona romana “la gent de fora ja pagava fer entrar-hi”, perquè es considerava que persones estrangeres “utilitzaven uns serveis destinats als residents a la ciutat i, per tant, es retribuïen uns impostos turístics”.
Patrimoni romà sota la plaça de Sant Jaume
Miró ha explicat que si comencés una excavació a la plaça de Sant Jaume i carrers adjacents hi trobaríem patrimoni romà. “Ja s’ha fet una mica, a sota de la Catedral, que és el cor de la ciutat i ja ho era en època romana, el temple, la cúria…”. Una altra similitud amb la Barcelona actual és la cultura de mestissatge de Bàrcino. S’ha pogut confirmar per la tipologia de cases que s’han trobat a les excavacions. “Les cases de Bàrcino que hem excavat són de rics. Era una ciutat de lliberts, esclaus a qui en morir els seus propietaris els deixen tota l’herència”.
