La nit de dissabte, 26 d’octubre, a diumenge arriba l’horari d’hivern a Barcelona i, per tant, hem d’endarrerir les busques del rellotge: a les tres de la matinada tornaran a ser les dues. Els rellotges són objectes propietaris del temps i fer-los anar requereix una destresa particular. L’Institut la Mercè és l’únic centre públic de l’estat que ofereix un cicle formatiu per conèixer tots els detalls del seu interior i aprendre a reparar-los.
A classe comparteixen taula joves i grans: alumnes que volen seguir la tradició familiar i col·leccionistes que prefereixen arreglar-se ells mateixos els rellotges… Els interessos són variats, però tenen una cosa en comú: la passió pel temps. Justament Míriam Serra, de 19 anys, vol continuar l’ofici del seu pare. “La meva família sempre ha tingut rellotgeries. Quan era petita m’encantava veure el meu pare al taller, concentrat i amb calma“, explica.
A la Míriam l’hem enganxada intentant reparar un pèndol per allargar-li la vida. I al Rafael, un dels seus companys, reconstruint un rellotge antic amb una capa d’òxid que li impedia funcionar. Ell està jubilat i, després de 40 anys d’informàtic, volia dedicar el temps a allò que l’apassiona. “Tenia dues opcions: convertir-me en professional de la petanca o fer alguna cosa interessant”, diu, irònic. I afegeix: “Sempre m’han agradat els rellotges i volia saber com són per dins”.
Barcelona té bones rellotgeries i joieries que necessiten bons professionals”
El Rafael en té un bon grapat —“Soc com les garses, no col·lecciono, acumulo!”— i volia fer-ne el manteniment ell mateix, amb les seves mans. Segons Xavier Tomàs, professor, d’aquest cicle en surten rellotgers professionals. “Els preparem perquè sàpiguen fer tot el protocol de muntatge i desmuntatge i manteniment. Barcelona és una ciutat que té bones rellotgeries i joieries que necessiten bons professionals“, afirma.
Paciència, destresa i resistència a la frustració: les qualitats del bon rellotger
Treballar l’interior d’un rellotge, sigui de paret o de polsera, és tot un art i, tal com expliquen la Míriam i el Rafael, requereix certes qualitats: paciència, destresa i resistència a la frustració, ja que no sempre es repara a la primera. “No hi ha més remei que fer-ho 30 o 40 vegades, pot passar”, apunta el Rafael. De fet, es necessiten molta calma i concentració perquè en la majoria dels casos les peces són molt petites i, al final, es tracta de micromecànica.
I com pot ser que La Mercè sigui l’únic institut públic de l’estat amb aquest cicle? Els professors no se’n saben avenir, però sí que admeten que no és fàcil aconseguir docents, maquinària ni tampoc el contingut de la formació. La Míriam en fa un altre diagnòstic: “La gent no n’és conscient, però és un ofici molt bonic i cada cop s’està perdent més“. Ho atribueix sobretot a la tecnologia i als rellotges intel·ligents, però reivindica la bellesa i la utilitat del rellotge tradicional.
