Sobre aquesta botiga penjava l’espasa de Dàmocles des de feia anys. Només els recursos als jutjats havien aconseguit per ara frenar l’amenaça. Però finalment la via judicial s’ha esgotat i ha arribat l’hora del desnonament per a La Casa de les Sabatilles. La data fixada és el 4 de juliol. “No esperarem que vinguin els Mossos”. Serà el 30 de juny quan Joan Carles Iglesias abaixi per sempre la persiana d’una botiga amb almenys 70 anys d’història a la baixada de la Llibreteria, al Gòtic.
“No tanquem perquè no sigui rendible”, aclareix Iglesias. El negoci de les sabatilles d’estar per casa, l’especialitat exclusiva de l’establiment, segueix funcionant. “Venen clients de tots els barris i fins i tot de fora de Barcelona perquè només troben aquí el que estan buscant”.
L’origen del problema es troba, com passa sovint en aquests casos, en el moment que la propietat del local va canviar de mans. L’empresa que el va comprar va donar per extingit el contracte de lloguer quan Iglesias va heretar el negoci dels pares, tot i els pactes de subrogació que havien acordat la família i la propietària anterior. La justícia també ha considerat finalment que la societat no està obligada a complir aquell compromís.
Signar un contracte nou de lloguer és inassumible per a Iglesias. Assegura que els propietaris li havien ofert algun cop pagar entre 3.500 i 4.000 euros al mes. Ara n’estava pagant 1.080.
Un emblemàtic menys
La família d’Iglesias va posar-se al capdavant del negoci el 1984, però La Casa de les Sabatilles està documentada com a mínim des del 1950. De fet és un dels 226 establiments que l’Ajuntament va incloure l’any 2015 en un catàleg d’emblemàtics per protegir-ne el patrimoni arquitectònic.
En aquest cas, s’hauran de protegir la façana i el cartell exterior, l’aparador, els prestatges i el terra de la botiga. Però Iglesias en desconfia, tenint en compte el que ha passat en altres locals de l’entorn. Per això té clar que se n’endurà “tots els mobles” i molt probablement també el cartell. “Em fa massa por que acabi en un contenidor”.
Dol pel negoci familiar
“Ho estic vivint com una pèrdua”, explica emocionat. “Vaig plorar per la mort del pare, per la de la mare i ara per la botiga, és un dol”. Li queden quatre setmanes per pair-ho i acomiadar-se també dels clients habituals mentre liquida les capses i capses de sabatilles que omplen el local fins al sostre.
En l’horitzó hi ha encara la possibilitat de reobrir el negoci en un altre local del barri, gràcies a una promoció de baixos de protecció oficial de l’Ajuntament. El procés, però, és lent i la mudança haurà d’esperar encara, “potser l’any que ve”. De tota manera, “em solucionaria la meva vellesa”, diu. “Em queden cinc anys per cotitzar però La Casa de les Sabatilles haurà desaparegut igualment”. I afegeix una crida desesperada: “S’hauria de protegir no per mi, sinó per la ciutat”.
