Recorda la seva infantesa al pis familiar de Sant Antoni Maria Claret amb Bailèn i com amb set anys va anar a viure a Sant Adrià de Besòs perquè el seu pare treballava a la FECSA. D’allà recorda l’Espanya grisa del franquisme i el compromís sindical del seu pare.
Isabel Coixet va experimentar la màgia del cinema amb una càmera de super 8 durant una Setmana Santa a Calanda, el poble de Luis Buñuel.
“Vaig descobrir Buñuel a través de cicles de cinema i vaig començar a investigar coses d’ell. Vaig convèncer als meus pares per anar a Calanda.”
Així es va plantejar seriosament dedicar-se al cine, mentre feia la carrera d’Història i treballava en una agència de publicitat. Explica com la va marcar la pel·lícula ‘L’edat de la innocència’, de Martin Scorsese, que ja li va marcar el que seria el camí central de les seves pel·lícules: l’amor i el desamor.
Destaca també com va descobrir tot un món a través del llenguatge audiovisual del videoclip d”Enjoy the silence’, de Depeche Mode, i de com ella va començar a fer-se amb un jove Alejandro Sanz. Isabel Coixet reconeix que el seu ídol és Serge Gainsbourg.
Reconeix la seva timidesa, curiositat i ingenuïtat, mentre assegura que la música, els llibres i el cinema són centrals en la seva vida i recorda quan va escoltar amb set anys ‘The long and winding road’.
”Amb els Beatles em vaig adonar del poder d’una cançó per transmetre sentiments.”
Des de llavors assegura que sempre li ha agradat fer de discjòquei a les festes i a casa dels amics. I confessa que la seva il·lusió cinèfila és treballar amb Meryl Streep.
La banda sonora d’Isabel Coixet
- ‘La gata bajo la lluvia’, Rocío Dúrcal
- ‘The long and winding road’, els Beatles
- ‘The donkey serenade’, Mario Lanza
- ‘In between days’, The Cure
- ‘Enjoy the silence’, Depeche Mode
- ‘La Javanaise’, Serge Gainsbourg
- ‘Island’, The Whitest Boy Alive
- ‘Love is a losing game’, Amy Winehouse
- ‘On the street where you live’, Rickie Lee Jones
