La física quàntica és la teoria que descriu la naturalesa de manera més precisa. És un camp de la ciència que estudia allò que queda ocult als nostres sentits en un món d’escala subatòmica, en què les lleis de la mecànica clàssica de Newton no funciona de la mateixa manera. En aquest univers microscòpic s’ha descobert que existeix l’atzar i també la superposició quàntica, segons la qual dues opcions excloents poden estar passant simultàniament, com ja va demostrar el gat de Schrödinger. Fins i tot la teleportació que va popularitzar ‘Star Trek’ permet en àmbit quàntic enviar informació a través de l’entrellaçament de partícules. Són tots conceptes científics però d’una gran transcendència filosòfica que l’exposició ‘Quàntica’ aborda fins al 24 de setembre al CCCB.
El primer segle quàntic
Un dels primers pilars de la catedral del coneixement que representa la física quàntica el va posar Max Plank, quan el 1900 va introduir la idea que l’energia estava quantitzada. En els últims 100 anys, el desenvolupament d’aquest camp de la física ha derivat en tecnologies com el transistor, el làser, la ressonància magnètica i els GPS que fan servir els rellotges atòmics. L’arribada imminent d’un ordinador quàntic, capaç de gestionar quantitats d’informació inimaginables, marcarà el futur tecnològic en les pròximes dècades.
L’impacte quàntic en l’art
L’exposició del CCCB proposa dos itineraris entrellaçats: un de científic i, un altre, d’artístic. Al llarg dels últims tres anys, una grup de creadors van ser convidats a residir al CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear) per establir un diàleg amb enginyers i físics dins del programa Collide International. El resultat són una desena de peces artístiques que reflexionen sobre com els postulats de la quàntica sacsegen la nostra percepció del món. Científics i artistes units per un denominador comú, la curiositat humana.
Activitats paral·leles
El cicle Les Fronteres del Coneixement reflexiona sobre els límits de la nostra capacitat per conèixer i entendre la realitat, a través del diàleg entre el discurs filosòfic i els avenços de la física quàntica. La pròxima cita és la conferència ‘El destí filosòfic de la física quàntica’ a càrrec de Víctor Gómez Pin (28 de maig). Marina Garcés conduirà la taula rodona ‘Ser o no ser diàlegs entre ciència i filosofia’ en què participaran Antoni Hernández, Albert Solé i Susana Tesconi (12 de juny). La cosmòloga Priyamvada Natarajan tancarà el cicle de debat el 8 de juliol amb la conferència ‘Cartografia de l’univers invisible’, en què reflexionarà sobre els límits d’allò que coneixem.
