Editorials noves (o no) s’han sumat a una tendència que fa dos anys que només creix i creix, la gent ha tornat als llibres clàssics: en puja la demanda, n’augmenta l’oferta. Des de clàssics grecollatins a vuitcentistes o grans títols del segle XX. Fem un repàs d’alguns títols clàssics indispensables i renovats.
1. ‘Cants’
Giacomo Leopardi. Traducció Narcís Comadira, 2004.
Ed. Proa
Un dels cims de la poesia italiana, aquest “infinit” que va idear fa 200 anys Leopardi a la seva Recanati natal (amb només 21 anys). Un poema-pou inacabable que explora la capacitat del pensament per transcendir la realitat. I una magnífica traducció d’un altre poeta, Narcís Comadira, que va treballar tots els cants durant vint estius i que ara acaba de recuperar Proa en tapa dura (al costat d’altres joies com “La sera del dì di festa”, “A Silvia”, “Le ricordanze”…).
2. ‘Dos relats’
Virginia i Leonard Woolf. Trad. Marta Pera Cucurell, 2021
Ed. Cal Carré
El primer número de Cal Carré, ni més ni menys que Virginia i Leonard Woolf i amb els mateixos textos amb els quals tots dos van fundar Hogarth Press, la seva editorial, el 1917: “La marca de la paret” (Virginia) i “Tres jueus” (Leonard, traducció Marta Pera). Antònia Carré Pons ha traçat paral·lels amb la història de la carnisseria familiar, i ara neix flamant la nova Cal Carré que també ha publicat Willa Cather, Dostoievski (Pobres) o d’aquí a poc la ‘Molly Bloom’, de Joyce.
3. ‘Orgull i prejudici’
Jane Austen. Traducció Yannick Garcia, 2021
Ed. Bernat Metge
“És una veritat acceptada a tot arreu que un solter amb una gran fortuna ha de menester una bona esposa”. Un dels inicis més famosos de la història de la literatura anglesa i que va més enllà de les estampes d’amor, perquè en Bingley i la Jane, en Darcy i l’Elizabeth i tots els que els envolten encarnen (sovint críticament) vicis i virtuts i comportaments de l’Anglaterra de l’època. Excel·lent traducció de Yannick Garcia, que a l’epíleg recull les dificultats de la llengua d’Austen, com construeix el to, el joc de mirades, l’humor però també la transcendència.
4. ‘Agnes Grey’
Anne Brontë. Traducció M. Dolors Ventós, 2021
Ed. Viena
Quart títol del Club Victòria (el cinquè ha estat també Jane Austen, ‘Mansfield Park’, de fet van començar amb ‘Seny i sentiment’) i ara la història d’aquesta Agnes Grey i la duríssima feina com a institutriu, una professió que la mateixa Anne Brontë va conèixer i que aquí retrata en tota la seva dificultat i com afectava dones tan joves.
5. ‘Set comèdies i un ballet’
Molière. Traducció Miquel Desclot
Ed. Proa
Una delícia de traducció i de textos del comediògraf més important després d’Aristòfanes, tota una institució que Desclot va començar a traduir a finals dels 90 i que ara ha ampliat amb la traducció nova d’’El tartuf, El misantrop i El burgès gentilhome’. Molière gran reserva amb l’acidesa marca de la casa (més d’un problema li va portar a l’època) i un Desclot brillant que quan tradueix amb rima és música de cambra.
6. ‘Poesia completa’
T.S. Eliot. Traducció de Josep Maria Jaumà, 2021
Edicions 1984
Una edició brillant perquè permet resseguir cronològicament la construcció de la veu del poeta, des dels primers poemes de joventut (no publicats en llibre), el Prufrock, el monument que és ‘La terra erma’ (ara fa un segle), un dels títols més influents de la poesia en anglès, la maduresa existencialista de ‘Quatre quartets’… fins als poemes als amics, la sèrie dels gats, fins i tot la intimitat amorosa. Traducció delicadíssima de Josep Maria Jaumà, amb llarga experiència en la traducció de grans poetes anglesos.
7. ‘El gran Gatsby’
Francis Scott Fitzgerald. Traducció Ferran Ràfols, 2021
Ed. Labreu
La primera adaptació (la que millor captura l’esperit) d’una de les grans novel·les de la tradició americana, història d’amor impossible, d’identitats fosques, retrat de la purpurina de l’era del jazz als anys que van precedir la gran caiguda. Un prodigi de construcció al voltant de la pregunta qui és Gatsby en una immensa traducció (una més) de Ferran Ràfols Gesa.
