El poeta Josep Pedrals és un dels noms més inclassificables de les lletres catalanes actuals, gràcies a la seva capacitat per mesclar gèneres i un afany juganer que impregna la seva poesia i les seves intervencions en recitals públics. Ara, el rapsode barceloní tanca una trilogia que va començar amb ‘El furgatori’, va continuar amb ‘El romanço d’Anna Tirant’ i posa punt final amb ‘Els límits del Quim Porta’.
‘Els límits del Quim Porta’
Mescla de gèneres en què té cabuda la novel·la, l’assaig, el teatre o la poesia, a ‘Els límits del Quim Porta’ Josep Pedrals s’interroga per la desaparició del seu mentor literari, un personatge imaginari que havia centrat les dues novel·les anteriors. Acompanyat de la Carmina, que representa la poesia, i amb l’ajuda de personatges al·legòrics de mètodes i usos de l’escriptura, Pedrals engega una investigació detectivesca que té molt d’autoficció i de reflexió sobre els seus propis límits.
Josep Pedrals va començar la seva carrera com a poeta amb 17 anys, en gires que realitzava amb un nom de la importància d’Enric Cassasses. Aviat es va convertir en un jove talent a seguir que es confirmava recital rere recital fins a la publicació del seu primer llibre ‘Els buits enutjosos’, el 1999. Autor de lletres de cançons, com les de seva la banda Els Nens Eutròfics, assaigs sobre poesia, llibres de poemes o teatre, la ploma inquieta de Josep Pedrals no entén de límits.
