El premi d’Honor de les Lletres Catalanes de l’any passat va néixer un 20 de juny de 1940 a Barcelona. En Pepitu (que així és com li diuen els amics) va passar sense pena ni glòria per la carrera de Filologia Romànica i diu que sempre va ser un estudiant discret. El que sí que ha fet molt bé sempre en Pepitu és explicar històries i per això va fer de professor de literatura dramàtica a l’Institut del Teatre de Barcelona, va escriure gairebé una trentena d’obres, uns quants llibres i els guions de sèries de televisió tan mítiques com ‘Poble Nou’, ‘Nissaga de Poder’, ‘Laberint d’ombres’, ‘El cor de la ciutat’ o ‘Ventdelplà’. De premis, en va guanyar per parar un carro: la Creu de Sant Jordi, el Nacional de Literatura Catalana de teatre o el Max d’Honor, entre d’altres. El 23 de juliol del 2014, va passar per l’Àrtic per explicar-nos amb tot luxe de detalls com va ser la infància d’aquell petit Pepitu que vivia a la ronda de Sant Antoni, numero 12, 3r 2a de Barcelona.
La catàstrofe de ser un nen
Els records de Josep M. Benet i Jornet ens traslladen als anys de la postguerra, una època grisa marcada per les carències en què la millor joguina era una imaginació desperta. Aquestes són les memòries del dramaturg més popular del nostre país.
