El 17 de març és Saint Patrick, i per celebrar aquesta festivitat que s’ha fet popular en molts altres països us proposem una selecció de pel·lícules sobre la verda Irlanda.
1. ‘Hombres de Aran’
Robert J. Flaherty, 1934
‘Hombres de Aran’ és un documental rodat el 1934 pel cineasta Robert Flaherty. Recordem que a Flaherty se’l considera el pare del documental per ‘Nanook el esquimal’, tot i que en aquesta peli, com ja passava en aquella, no tot el que hi veiem és real. El cineasta volia retratar les dures condicions de vida dels pescadors de les illes d’Aran, que vivien en un estat gairebé medieval, però el cert és que, quan va rodar ‘Hombres de Aran’, les illes ja s’havien modernitzat.
2. ‘El hombre tranquilo’
John Ford, 1952
‘El hombre tranquilo’ és un dels grans títols de John Ford, i també un dels més atípics. El retrat bucòlic que fa d’Irlanda té molt a veure amb la seva pròpia vida. Ell és l’americà de sang irlandesa que interpreta John Wayne, i que torna a les seves arrels. John Ford no va néixer a Irlanda, els seus pares ja el van tenir als EUA, però sí que l’havia idealitzat fins a l’extrem de plasmar-la en aquest film. I el moment en què ho fa no és cap ximpleria: Ford evoca el país dels seus avantpassats com una mena d’escapisme en el moment en què, a Hollywood, es persegueix a cineastes per les seves idees d’esquerres.
3. ‘Innisfree’
José Luis Guerín, 1990
Això és la zona de Galway, una localitat que, a la cinta de John Ford, agafava el fictici nom d’Innisfree. Cap allà hi va anar el José Luis Guerín per rodar, el 1990, ‘Innisfree’, un documental que seguia les traces d”El hombre tranquilo’, que dialogava amb aquesta cinta, però que també servia per retratar una comunitat que estava desapareixent, que s’estava envellint, i que en bona part vivia del turisme que generava, precisament, ‘El hombre tranquilo’.
4. ‘Dublineses’
John Huston, 1987
Hi ha poques adaptacions al cinema de relats de James Joyce, perquè molt difícil de portar a la pantalla, i la més reeixida és la de ‘Dublineses’, que retrata una família de Dublín, amb amics i tot, que celebren les festes Nadal.
El pas del temps, els amors perduts, l’afecte entre els familiars i les essències de l’Irlanda de principis del segle XX queden plasmades en la que va ser l’última cinta de Huston, que estava tan malalt que va haver de rodar-la a Hollywood, amb cadira de rodes i amb una bombona d’oxigen. I tot i que no es va poder traslladar a Irlanda, Huston estava nacionalitzat irlandès des que, arran de la cacera de bruixes, va renunciar a la nacionalitat americana i va abraçar la terra dels seus avantpassats.
5. ‘El viento que agita la cebada’
Ken Loach, 2006
‘El viento que agita la cebada’ ens presenta a un grup de guerrillers que lluiten per una Irlanda independent i socialista als anys 20. Les motivacions polítiques dels personatges els mouen fins i tot, com veiem en aquesta escena, a fer sacrificis i eliminar amics. Loach ho retrata sense èpica però amb una simpatia evident cap a aquests joves idealistes que ben aviat transformaran la il·lusió d’un estat independent en desengany en comprovar que poden canviar les banderes, però la societat continua sent la mateixa.
6. ‘Bloody Sunday’
Paul Greengrass, 2002
El diumenge 30 de gener del 1972 es va produir a la ciutat de Derry una manifestació a favor dels drets de les dones i en contra dels empresonaments sense judici que s’estaven practicant a Irlanda del Nord. El cos de paracaigudistes de l’exèrcit britànic va obrir foc contra la població indefensa, provocant 14 morts, molts d’ells menors d’edat. Aquest episodi és el que recorda Paul Greengrass a ‘Bloody Sunday’, un títol que ens posava a dins de la manifestació i ens feia sentir la por i la indefensió dels qui la van viure. Veure-la al cinema era una experiència impactant i dramàtica, en el que és un dels millors títols mai rodats sobre el conflicte nord-irlandès.
7. ‘Hunger’
Steve McQueen, 2008
L’1 de març del 1981 una sèrie de presos de l’IRA i de l’Exèrcit Nacional d’Alliberament Irlandès van començar una vaga de fam per reclamar el seu estatus de presos polítics. Margaret Thatcher va refusar negociar amb ells i 10 dels presos van morir de fam. Entre ells hi havia Bobby Sands, que, a més, era membre del parlament britànic. La seva història, la dels dies de vaga de fam, l’explica el cineasta Steve McQueen a ‘Hunger’. I aquí vèiem el llarguíssim pla seqüència entre Fassbender i el genial actor irlandès Liam Cunningham, que dura 17 minuts i 10 segons i que, després d’uns assaigs intensos, van clavar amb només quatre repeticions.
8. ‘El irlandés’
John Michael McDonagh, 2011
L’actor Brendan Gleeson protagonitza ‘El irlandés’, no el de Martin Scorsese sinó el de John Michael McDonagh. Un policia d’un petit poble d’Irlanda haurà de batallar amb uns assassinats associats al tràfic de drogues amb l’ajuda d’un membre de l’FBI.
Fixeu-vos en el cognom del director: és el germà de Martin McDonagh, el dramaturg de ‘La reina de la bellesa de Leenane’ o de ‘La calavera de Connemara’ i director de cintes com ‘Amagats a Bruges’ o ‘Tres anuncios en las afueras’. John Michael McDonagh demostra que no té gairebé res a envejar al seu germà i, tot i ser nascut a Londres, imprimeix un caràcter genuïnament irlandès a un títol divertídissim i que no té manies. I un altre cop amb Liam Cunnigham.
