El cas de Lana del Rey i Radiohead ha estat el darrer episodi d’un capítol fosc de la història de la música pop: el dedicat als plagis. És evident la semblança de la cançó ‘Get free’ de la nord-americana amb l’èxit més conegut dels britànics, ‘Creep’.
Escolta ‘Get free’:
Escolta ‘Creep’:
Resultat: demanda de Radiohead que reclama el 100 % dels beneficis de la cançó. Lana del Rey, però, els ofereix el 40 %. El més curiós és que, en el seu dia, el grup de Tom York va arribar a un acord amb The Hollies, i va reconèixer que s’havia inspirat en ‘The air that I breathe’ per compondre ‘Creep’ i va cedir part dels drets d’autor a l’antic grup d’Albert Hammond i Mike Hazlewood.
Escolta ‘The air I breathe’:
Si mirem enrere, un dels plagis més sonats és el que trobem al primer disc en solitari de George Harrison. El seu èxit ‘My sweet Lord’ sona descaradament igual que ‘He’s so fine’, de The Chiffons. L’ex-Beatle ho va negar i finalment la sentència va dictar que es tractava d’un plagi inconscient: un cas de criptomnèsia que es va solucionar amb una multa.
Escolta ‘My sweet Lord’:
Escolta ‘He’s so fine’:
Però no tots els plagis se solucionen econòmicament. Els britànics Killing Joke mai no van portar als tribunals a Nirvana quan aquests van publicar el seu segon disc, ‘Nevermind’, malgrat que el riff de guitarra de ‘Come as you are’ és pràcticament idèntic al d’‘Eighties’. La raó: els components de Nirvana van declarar obertament que l’havien copiat i a Jaz Coleman ja li va semblar bé.
Escolta ‘Come as you are’:
Escolta ‘Eighties’:
