1.- Morgan
Centre Artesà Tradicionarius. 25 de novembre
Les veus sintetitzades del trap són la màxima novetat musical dels últims anys. Entendreu que alguns agraïm un parèntesi en la vida i escoltem grups moderns que sonen a clàssic, com Morgan. I és que la veu de Carolina de Juán, o Nina, com se la coneix a l’escena madrilenya, no es pot sintetitzar ni amb paraules ni amb una màquina.
2.- Epica
Sala Razzmatazz. 24 de novembre
Té registres vocals de mezzosoprano però no aneu a buscar-la al Liceu. Simone Simons és la vocalista d’Epica, banda holandesa de metal simfònic. Tranquils: està especialment indicat per aquells que titllen de soroll qualsevol derivat del heavy-metal. Música de l’infern cantada amb veu celestial.
3.- Mon Laferte
Sala Razzmatazz. 21 de novembre
“Yo como mujer estoy hasta la madre de que me hagan preguntas pendejas machistas”. Així va respondre fa uns dies Mon Laferte a un reporter que li va preguntar com és que tenia tant públic femení si les dones s’ataquen entre elles. Laferte és una dona amb caràcter: en el discurs i també en la veu. Per ella, cantar al desamor d’un home i ser feminista és perfectament compatible. Com també ser una cantant d’esperit independent i esdevenir un fenomen de masses a Llatinoamèrica.
4.- Sílvia Pérez Cruz
Teatre Tívoli. 17 de novembre
No necessita presentació. És la veu femenina per excel·lència a casa nostra: tothom sap qui és, tothom en parla. Podeu esmentar-la als vostres sopars d’empresa o de Nadal, mai no falla. Però el que cal fer és anar a escoltar-la en directe perquè, com passa amb el Messi, d’artistes com ella en surten poques en cada generació.
5.- Nicole Atkins
Sala Sidecar. 22 de novembre
Estàs al límit, entres al centre de rehabilitació i et trobes un productor conegut que et diu que deixis de fer merda rock indie perquè ets cantant de soul. Això passa. Li va passar a Nicole Atkins, a la qual tampoc no li havia anat gaire malament fins ara amb la merda de rock indie. Però quan tens un senyal (o una revelació) així és normal que t’acabi posseint i et canviï la vida i la carrera. Aixií doncs, prepareu-vos per escoltar merda de la bona a l’escenari del Sidecar.
